Recordant al mestre Manuel Oltra

Diumenge, 8 novembre 2015
Autor: 
Jordi Núñez i Pallarola Músic i director de cobla, expresident de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires

La meva coneixença amb el mestre Manuel Oltra es va refermar quan jo mateix tocava el piano durant els assaigs de l’Esbart de l’Orfeó Gracienc i de l’Esbart Montseny, poc abans dels anys seixanta.

En un d’aquells assaigs vaig ser conscient de la gran vàlua del mestre Oltra. Ell mateix m’adreçava petites indicacions d’harmonia, referents a alguna partitura de piano que jo interpretava, les quals em feien copsar l’elevat nivell tant personal com tècnic d’aquest músic.

A part de ser ben coneguda tota la seva nombrosa obra musical, obres per a cobla, corals i instrumentacions per a petites formacions musicals, no és menys destacable la seva contribució a la música de cobla per a ballets. En aquest terreny, totes les seves instrumentacions són verdaderes obres d’art. Es pot fer una exhaustiva referència de totes i cadascuna de les instrumentacions dels seus ballets. Per esmentar-ne una, destacaria la glosa del ballet popular La Contradansa d’Alentorn, que just en escoltar-la és com apreciar la música que fa ballar a la parella de dansaires, sobre una caixeta de música.

Sempre he considerat Manuel Oltra com el Mozart de la cobla. Des de la seva immensa simplicitat, cada nota és essencial. No pots mai deixar-ne cap per tocar. Ni en sobra ni en falta cap. Cadascuna amb precisa posició musical col·locada al seu lloc. De tal manera que cap músic pot deixar de tocar ni una sola de les notes que estan escrites.

Enguany, s’ha portat a terme la presentació i la gravació d’un CD amb noranta-cinc ballets, tots a piano, interpretats per en Joan
 Manau, sota la participació de l’Esbart Sabadell Dansaire. Són partitures harmonitzades per en Manuel Oltra, d’una senzillesa impressionant. Pensades per ser útils als assaigs dels esbarts, són molt senzilles totes, però han de ser tocades tal com estan escrites, sense deixar de tocar cap nota. En Joan Manau, amic meu, sap interpretar-los amb tècnica i fluïdesa.

Del mestre Manuel Oltra, com a persona, hem de destacar, indiscutiblement, la seva humilitat, la seva senzillesa, que mai volia sobresortir. Podia haver estat un gran director d’orquestra, però mai ho va voler ser. Tal com sentia la seva vocació ja en tenia prou. No volia ser més.

Per dues vegades, en preguntar-li què li semblaven unes instrumentacions per a cobla que li vaig presentar, fetes per altres músics, mai va voler fer-ne crítica. Sols em va respondre: “Jordi, jo ho hauria fet diferent”. Amb aquestes paraules, ens podem fer una idea del seu comportament.

Manuel Oltra es preocupava per escriure la difícil senzillesa d’instrumentar un ballet per a cobla, sabent que una cobla no emplena tots els àmbits sonors d’una orquestra i les limitacions dels seus instruments com són el flabiol, la tible i la tenora. L’acuradíssima tècnica del mestre fa possible que, amb els instruments de metall i aquest tres de fusta (la tible i la tenora amb la dificultat de ser d’embocadura de doble canya), s’emplenin totes les sonoritats amb una natural grandesa.

Una de les seves obres, la Rapsòdia per a piano i cobla (1953), no pensada per a ser coreografiada per un esbart, resulta d’una fluïdesa musical i d’una plenitud sonora de sons càlids i pastosos, mercès a l’hàbil joc de piano-cobla, de tal manera que l’Esbart Ciutat Comtal en va portar a terme una coreografia extraordinària, de la qual el mateix Manuel Oltra en va quedar meravellat, felicitant el seu director, en Lluís
 Calduch.

Com a músic em sento compromès en el món dels esbarts, en el de la cobla i, en general, de la música catalana. Per això, considero que és just fer al nostre compositor Manuel Oltra honor a la seva gran dedicació per les instrumentacions de la música popular que conreen els nostres esbarts dansaires.

Passarà, any rere any, tardor rere tardor i sempre serà un senyal de gratitud que els catalans haurem de retre a aquest nostre músic bo, bonhomiós, humil i fidel a la seva terra que ha estat en Manuel Oltra.

oltra.png