Any 2022, any Manel Oltra

L’any que ve, 2022, s’acompleix el centenari del naixement del compositor i pedagog Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015). La seva remarcable activitat en molts camps de la música catalana del segle XX ha quedat palesa tant en la seva obra creativa com també en el mestratge impartit a una important part dels nostres actuals músics i intèrprets. De cara a fer d’aquesta celebració un motiu per a recordar justament al mestre i projectar de cara al futur el patrimoni que ens deixà, Música per la Cobla ha demanat a l'Administració que l'any vinent es declari Any Manuel Oltra, amb la intenció d’afavorir en el màxim d’aspectes les activitats que a tal efecte es programin.

Us adjuntem un document d'adhesió a la sol·licitud de Música per la Cobla. Si ho considereu oportú el podeu omplir i enviar a arxiu@musicsperlacobla.cat

Manuel OLTRA i FERRER (1922-2015)

Apunts biogràfics

En el decurs dels seus llargs anys de vida el mestre Manuel Oltra ha esmerçat una àmplia gamma d’activitats que l’han portat a ocupar un dels llocs preeminents dins del panorama musical català i amb repercussions internacionals. Mestre de mestres per la seva influència decisiva en la carrera de molts dels noms il·lustres del present musical català, fruit de la seva tasca docent al Conservatori del Bruc, Manuel Oltra ha estat, ultra aquesta activitat pedagògica, també un prolífic compositor. El seu catàleg abasta obra simfònica i de cambra, per a cobla, per a les veus -tant per a veu sola com per a cor mixt-, sense oblidar la importantíssima contribució que va fer en el camp dels arranjaments de danses tradicionals (per a cobla i per a petita orquestra) així com de cançons populars destinades a la pedagogia infantil.

Neix a València el 8 de febrer de 1922, però al cap de poques setmanes els seus pares ja vénen a viure a Barcelona. Després de rebre lliçons preliminars de solfeig, no és fins al quinze anys que la seva formació musical no s’intensifica i ho fa de la mà del mestre Josep Font Sabaté i en caire particular. Unes lliçons que no s’estronquen després de la Guerra Civil, durant el període que Manuel passa a Lleida, en anar-hi a viure la seva família. Havent assolit importants coneixements teòrics (harmonia, contrapunt i orquestració), aprofundeix en la interpretació del piano, fins l’any 1943 en que és cridat a files militars i destinat al llavors Marroc espanyol.

Aquesta etapa de servei militar va ser molt positiva per a la seva experiència professional com a pianista i arranjador. El “Alto Comisario” del Marroc espanyol era un amant de la música i li encomanà una sèrie de concerts i la formació del “Conservatorio Hispano-Marroquí”, a Tetuan, activitat que durà fins el seu retorn definitiu a Barcelona, el juliol de 1946.

És llavors el moment de reprendre els estudis amb el mestre Font Sabaté i, també, de decidir que faria de la música la seva professió. Aviat tingué els primers deixebles que representarien els primers ingressos.

El primer contacte amb el món que li representaria una part important de la seva activitat creativa, la música per a la dansa tradicional, es produeix l’any 1947 i és el seu propi mestre, Font Sabaté, qui l’hi introduí fent-li agafar el compromís de fer una instrumentació per a cobla del ballet Contrapàs de Palau de Noguera. Era per a l’Esbart Montserrat i li obriria la porta a la direcció musical del mateix i a la tasca de pianista acompanyant per als assajos fins l’any 1952. També dirigí musicalment l’Esbart de la Creu Roja, de Barcelona, i l’Esbart Sabadell Dansaire. L’any 1955 va a l’Esbart Montseny i l’any 1957 al de l’Orfeó Gracienc. Aquesta activitat s’estén fins l’any 1968 en que passà el relleu a un deixeble seu, el mestre Jordi Núñez i Pallarola.

La música coral es tornarà un camp important dins de la vida creativa del mestre Oltra. Tot comença amb la coneixença el 1951 de Manuel Cabero i de la coral que està organitzant: el Cor Madrigal. Amb ells s’inicià com a compositor d’aquest tipus de música i entre les estrenes que aquesta relació produí emergeix el cicle Bestiari, sobre uns poemes de Pere Quart. Mereix destacar que la seva música coral té un lloc important als repertoris mundials i molt especialment al continent americà.

La situació pel que fa a la seva formació musical no s’oficialitza fins que l’any 1957 decideix examinar-se al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Des de les assignatures elementals fins als estudis superiors foren superats en les convocatòries que hi hagueren fins el setembre de 1958, en què va acabar la carrera de piano. El títol de composició arribà poc més tard, en completar el darrer curs d’harmonia, el contrapunt, la fuga i la composició.

La seva vida professional estable s’inicià immediatament car el director del Conservatori, el mestre Joaquim Zamacois, li ofereix feina com a professor auxiliar. Així comença una etapa que durà fins a la seva jubilació l’any 1987 i que s’anà desenvolupant a través dels càrrecs de professor, catedràtic i sots-director. Per les seves aules han passat la majoria dels músics i intèrprets importants del nostre país.

Durant aquests anys i en paral·lel amb aquesta tasca docent hi ha una fecunda vida creativa en els camps que assenyalàvem al primer paràgraf. La seva escriptura musical revela el vast coneixement tècnic que posseeix i que sempre està al servei d’un llenguatge amb arrels a l’àrea on vivim, i que porta a encabir-lo en una continuïtat ajornada de l’obra de Joaquim Serra i Eduard Toldrà, pel que fa als nostres compositors, que queda complementada, amb una visió més internacionalitzada, en els referents de Béla Bartok i els post-impressionistes francesos del segle XX.

La seva obra traspua sempre saviesa instrumental. Potser la seva experiència com a intèrpret de piano, sobretot en la faceta d’acompanyant i cambrística, l’ha portat a escriure sempre pensant en la transparència de les masses sonores... per a que se “senti tot”. A més el que escriu és fàcilment interpretable, totes les veus canten i, per tant, els músics ho toquen de gust.

De naturalesa modesta, Oltra ha posat la creació artística per davant de la difusió de la pròpia obra. Com a exemples cabdals de la seva obra citarem: 

• Simfonia Esparsa (per a orquestra simfònica)
• Doble 5 Suite (per a quintet de corda i quintet de vent)
• Psalmus brevis (per a cor mixt i orquestra)
• La Serra (per a cor mixt i orquestra)
• Bestiari (cicle de peces per a cor mixt)
• Suite per a cordes i flauta
• Rapsòdia per a piano i cobla (també per a piano i orquestra)
• L’Alimara (poema simfònic per a dues cobles i també per a orquestra)
• Montmagastre (poema simfònic per a cobla)
• Mortis Saltatio (ballet per a cobla augmentada)
• Suite primària (per a cobla augmentada)
• Sonata per a violoncel i piano
• Sonatina per a flauta i piano
• Variacions característiques (per a piano)
• Tres Estacions (per a flauta i piano)
• Ara bufa el vent sonor, Mester d’amor, La Amante, Niño... (cançons per a veu acompanyada)
• Commemorativa, Ambigua, Arborada, Virgiliana... (sardanes per a cobla
• L’Oreneta de Queralt, Campanetes (sardanes per a cor i cobla) 

La seva obra catalogada inclou més de 1.600 títols agrupats en 300 números d’opus.