Ballada d'esbarts barcelonins per la Mercè

Dimarts, 13 octubre 2026

El divendres 25 de setembre, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona va ser l’escenari triat per l’ICUB per fer-hi l’actuació de les Festes de La Mercè dels esbarts dansaires de la ciutat. Una mostra que ha passat per diversos escenaris: Teatre Grec, Parc de la Ciutadella, Palauet Albéniz, Plaça de la Mercè, Plaça Catalunya... i que sembla que l’ICUB i l’Agrupament d’Esbarts Dansaires no acaben de trobar-li ni el format ni l’espai.

A les nou de la nit, doncs s’iniciava un espectacle en el que els 10 esbarts dansaires de Barcelona actuaven 15 minuts repartits en dues intervencions. Més de 3 hores de dansa tradicional i de creació d’arrel tradicional incloent-hi més de 20 minuts de les diverses presentacions que ens presentaven els esbarts i cadascuna de les danses que s’interpretaven... potser es va fer una mica llarg. Si hi afegim que la previsió de cadires va ser escassa i que la majoria del públic estava dempeus ens dona una vetllada sobre la que cal reflexionar.

Els esbarts de Barcelona, per odre d’intervenció a l’espectacle, són: Esbart Sant Jordi, Esbart Dansaire Renaixença, Ballets de Catalunya, Esbart Maragall, Esbart Català de Dansaires, Esbart Vila de Gràcia, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Gaudí, Esbart Joventut Nostra i Esbart sant Martí.

Amb la única excepció de Ballets de Catalunya, que va ser acompanyat per Soca-Rel, el seu propi grup musical, la resta d’esbarts van actuar amb música enregistrada i no vam ser pocs els

que hi vam trobar a faltar el so directe d’una cobla. Una carència difícil d’explicar, sobretot després de veure el programa i copsar que més de la meitat de les 31 danses que s’hi van interpretar tenen partitura per a cobla. Sembla ser que només un dels esbarts participants havia demanat la presència de la música en directe amb l’acompanyament de cobla. Un altre motiu de reflexió... No negaré que amb certa dosi de perplexitat, tot sigui dit.

Cada esbart va ballar allò que havia triat sense tenir en compte què ballaven els altres esbarts. Aquest fet va comportar que el programa resultés ben eclèctic i que trobéssim una dansa de creació envoltada de danses tradicionals o, a l’inrevés, una dansa tradicional precedida i seguida d’una dansa de creació. A alguns ens va sobtar també que més de la meitat de les danses

programades fossin originàries del País Valencià o de Ses Illes Balears.

No es tractaria tant de fer un programa tancat sinó de vetllar perquè a un espectacle com el que ens ocupa s’hi veiessin reflectides les diferents formes de ballar del nostre país. Els nostres esbarts tenen en programa una varietat important i representativa dels diversos tipus de dansa que es ballaven i es ballen a Catalunya. Tal vegada, la voluntat de que cada esbart pugui triar el que ballarà, acaba comportant que no veiéssim cap Ball Pla, ni Ball Cerdà i, en canvi gaudíssim de fins a 8 jotes.

En una opinió molt personal, s’hi va trobar a faltar - com ja va passar l’any passat a la ballada de celebració del 75è aniversari de l’Obra del Ballet Popular – la responsabilitat d’una direcció general.

No obstant aquest seguit de peròs, el cert és que vam veure complaguts com a Barcelona es fa dansa tradicional i de creació d’arrel tradicional, que segurament tenim més de 200 dansaires en actiu i que el nostre àmbit té prou vida i recorregut per endavant.

Per això vam marxar cap a casa rumiant perquè la dansa tradicional no té una presència més destacada a les dues Festes Majors barcelonines. Fins i tot, ens rondava pel cap el per què l’ICUB havia esmerçat molts més recursos per a una peça de creació que tindrà un recorregut ben curt que per a la mostra de la realitat de la dansa tradicional i d’arrel tradicional a la nostra ciutat... Tal vegada reflexions d’altres temps, potser?

Josep Maria Fuentes Ros

*El Consell Directiu no comparteix necessàriament les opinions publicades al web o al butlletí.