Bones pràctiques educatives en la cultura popular

Dilluns, 13 agost 2018

BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES EN LA CULTURA POPULAR

Els col·lectius de cultura popular són un agent educador de primer ordre. Les entitats que volen fer projectes específicament adreçats a la infància no sempre tenen referències sobre com els poden bastir. És molt important compartir experiències de bones pràctiques que serveixin com a mirall o inspiració, tant per les associacions com pel professorat. Alguns dels consells que presentem a continuació estan extrets de les conferències de les jornades Som Cultura Popular,

celebrades a la Fàbrica Fabra i Coats entre el 25 i 28 de gener de 2018.

La present píndola s’estructurà en els següents blocs.

1. Definició de bona pràctica en els centres educatius

2. Guia de bones pràctiques

3. Fer un projecte educatiu. Com començar?

4. Educació i cultura popular més enllà de les escoles.

Els dos primers blocs tractaran sobre la definició de bones pràctiques, i la metodologia útil per a identificar-les i difondre-les. Els dos restants proposaran algunes mesures per emprendre bones pràctiques educatives, en el sentit més ampli del concepte: no només dins les escoles, sinó també en el creixement de l’infant i l’assumpció del seu compromís cívic.

Definició de bones pràctiques educatives.

Segons defineix l’Ajuntament de Barcelona, “una bona pràctica és un conjunt coherent d’accions útils, rellevants i significatives (experiències, projectes, activitats, actuacions, metodologies, eines de treball, etc.) que han obtingut bons resultats en un determinat context i que s’espera que, en contextos semblants, se n’obtinguin similars resultats. Aquestes bones pràctiques poden servir de guia i orientació a entitats culturals que volen posar en marxa o millorar projectes o

accions concretes”.

En el document Procés de presentació, validació i publicació de les bones pràctiques, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya apunta aquests requisits per tal que una experiència pugui ser considerada una bona pràctica educativa:

1. Perdurar en el temps

2. Definir els objectius que es volen assolir

3. Seleccionar i seqüenciar els continguts que es tractaran

4. Generar o incorporar algun canvi (noves habilitats i capacitats dels participants, procediment de treball...)

5. Utilitzar uns recursos assequibles (humans i materials) i assegurar-ne un ús eficaç i sostenible

6. Afavorir una participació que contempli la diversitat de:

a. Destinataris (afavorir el treball cooperatiu, la interrelació entre iguals; planificar-la amb altres, participar en el seu desenvolupament, comparar

resultat obtinguts)

b. Nivells de capacitats i interessos (comparar resultats, reflexió en grup, desenvolupar habilitats socials...)

c. Agents (diversos grups d’alumnes i/o professors/es, de diferents centres, de diferents entitats culturals

7. Respondre a necessitats existents (globals o concretes)

8. Ser contextualitzada

9. Permetre la transferència a altres contextos

10. Estimular la innovació i l’ús de les noves tecnologies

11. Tenir una avaluació positiva

12. Estimular el paper actiu de l’alumnat i el seu treball autònom:

a. Pensament divergent, creatiu

b. Investigació

c. Interacció amb la realitat

d. Actitud crítica (= examinar idees o esdeveniments)

e. Aplicació o domini de regles significatives o normes

f. Reconeixement i revisió dels seus esforços inicials

g. Rellevant per als seus propòsits i interessos

h. Autoavaluació

13. Tenir un caràcter globalitzador o transversal

14. Utilitzar una diversitat de recursos de suport (llibres, vídeos, multimèdia)

15. Afavorir activitats cognitives de nivell superior, no només memorístiques o associatives: anàlisi, síntesi, deducció, planificació, metacognició

16. Cultivar hàbits de perseverança i superació

17. Contemplar l’avaluació formativa per part del professorat al llarg de l’activitat.

Guia de bones pràctiques

El projecció Bestiari Kids, impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, proposa una metodologia acurada sobre la definició, detecció, avaluació i difusió de les bones pràctiques. És la següent:

Fases	Desenvolupament	Resultats obtinguts
1.- Definició del marc conceptual i els criteris d’avaluació	Definir el marc conceptual i els criteris de selecció i classificació de les experiències	Documents de criteris d’avaluació per a cada eix de treball
2.- Detecció	1.- Localització d’experiències 2.- Recollida informació 3.- Anàlisi i emmagatzematge	Fitxa informativa que documenta el concepte i la iniciativa
3.- Avaluació	Avaluació per a un grup d’experts a partir dels criteris que en determinen la seva idoneïtat.	Fitxa que s’incorpora a la guia de bones pràctiques que recull el concepte a incorporar i la iniciativa presentada com a bona pràctica.
4.- Difusió	Publicació dels conceptes i les iniciatives.	Guia interactiva de bones pràctiques.

Article publicat per l'Equip de comunicació Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

La definició de Bona pràctica educativa proposada pel Departament d’Educació inclou un gran ventall de criteris. Amb l’objectiu de facilitar l’avaluació de les bones pràctiques educatives, les federacions de cultura popular poden crear una fitxa d’avaluació pròpia. A tall d’exemple, mostrem els ítems utilitzats per l’Agrupació:

 Adequació i pertinència (Requisit)

 Transferibilitat (Criteri bàsic)

 Innovació i millora contínua (Criteri bàsic)

 Qualitat (Criteri de valor afegit)

 Planificació, gestió de processos i avaluació (Criteri de valora afegit)

 Lideratge i participació (Criteri de valor afegit)

 Transparència i comunicació (Criteri de valor afegit)

 Optimització de recursos (Criteri de valor afegit)

 Impacte i sostenibilitat (Criteri de valor afegit)

 Transversalitat (Criteri de valor afegit)

 Integralitat (Criteri de valor afegit)

Fer un projecte educatiu a les escoles. Com començar?

Abans de començar a treballar en un projecte educatiu, cal plantejar-se tres preguntes bàsiques:

quins són els nostres objectius, qui són els destinataris, i quins rols volem que exerceixen cada

agent implicat en la iniciativa.

Quins són els nostres objectius?

Les entitats culturals no han de concebre els centres educatius com un aparador on poden presentar-se puntualment per ensenyar-hi les seves expressions festives. A diferència de fa uns anys, quan els mètodes pedagògics premiaven l’ensenyament memorístic, actualment es treballava l’adquisició de competències transversals. La cultura popular, doncs, pot concebre’s com un projecte interdisciplinari que abraci el conjunt (o almenys un ampli ventall) de les matèries.

Algunes preguntes que les associacions ens podem formular:

- El projecte educatiu vol fomentar la pràctica festiva entre la canalla?

- El projecte vol fomentar el coneixement genèric dels costums i les tradicions catalanes?

- El projecte vol fomentar l’arrelament de les noves generacions al seu poble/barri?

- El projecte va destinat específicament a un grup social estigmatitzat?

Qui són els destinataris?

Els projectes educatius poden estar adreçats a diferents públics. És important definir quins són:

1. Alumnes en l’àmbit escolar

2. Alumnes en una activitat extraescolar

3. Públic infantil i juvenil de les associacions culturals

4. Públic infantil i juvenil de les associacions no culturals

Aquesta classificació no és excloent. Un projecte educatiu organitzat en el marc d’una escola, per exemple, pot tenir conseqüències molt positives per a les entitats del barri. En la mesura que estigui ben construït beneficiarà al conjunt de la comunitat, no només a l’ensenyament de l’alumnat o al funcionament del centre educatiu.

Quin ha de ser els rols dels agents implicats?

Un projecte educatiu pot comptar amb la participació de molts organismes i professionals: entitats, professors, pedagogs, tècnics, representants d’institucions públiques, etcètera. Com més elevat sigui el nombre d’agents implicats, més complicada en serà la coordinació, però també més profitosos i globals poden ser els resultats aconseguits. És important, en aquest sentit, establir els rols de cada agent participant abans de començar a treballar.

Els centres educatius no han d’aspirar a ser un espai on es practiqui la cultura popular, sinó senzillament un enllaç entre els alumnes i les entitats folklòriques.

Les experiències educatives es poden canalitzar mitjançant tres formats.

 Projectes interdisciplinaris (Centre Educatiu + Entitat/s + Serveis tècnics)

Construir un projecte educatiu que pivoti entorn un element de cultura popular exigeix una planificació considerable. És recomanable, en aquest sentit, contactar amb el Centres de Recursos Pedagògics (CRP) per a rebre assessorament. També ho és, per altra banda, assegurar- se que el leitmotiv proposat en el projecte desperti l’interès pels infants. Les nenes i els nens han de tenir-hi una vinculació directa amb el projecte.

 Projectes específics. Classes optatives. (Centre Educatiu + Entitat/s)

Tradicionalment, l’ensenyament s’ha concebut en format reglat i magistral. És a dir, un professor explicant les lliçons pautades d’un temari als alumnes. La cultura popular ofereix la possibilitat de tendir cap a un aprenentatge més vivencial, no incompatible amb l’aspecte lúdic, gràcies al qual els alumnes puguin aprehendre i assimilar millor els coneixements. En aquest tipus de projectes, és especialment recomanable la participació d’entitats culturals, no necessàriament

relacionades amb l’àmbit festiu.

 Activitats extraescolars (Centre Educatiu + Entitat/s)

Les extraescolars es practiquen en un context informal. Desvinculats de la supervisió d’un mestre o professor, els alumnes hi prenen un rol més actiu. Poden exercir més lliurament atributs com la capacitat de comprensió, la creativitat, la improvisació o l’esperit crític. En conseqüència, s’ha de deixar que els nois es facin corresponsables de l’activitat. Si organitzen una obra de teatre, per exemple, deixar que decideixin l’argument o es reparteixin els papers.

Educació i cultura popular més enllà de les escoles

Fora de l’escola, existeixen molts altres agents educadors. Lògicament les famílies, però també les entitats de cultura popular o els centres d’esplai. Reflexionem sobre la seva responsabilitat a continuació:

 Activitats organitzades per les AMPA (Centre educatiu + AMPA + Entitat/s)

Les Associacions de Mares i Pares no es dediquen exclusivament als afers del centre educatiu on pertanyen. Per la seva capacitat aglutinadora, es dediquen a moltes altres activitats: preparar les disfresses de Carnaval als nens, organitzar colònies, contractar espectacles de rondalles i contes, etcètera. Les AMPA tenen la responsabilitat que els nens coneguin la riquesa associativa del seu entorn. Ser l’encaix entre els centres educatius i les entitats. Organitzar activitats només en l’àmbit escolar és una mala praxis.

 Activitats organitzades per les associacions culturals (Entitats culturals)

Els menors d’edat no poden formar part de la Junta Directiva d’una entitat. Fins als 14 anys, de fet, ni tan sols poden ser-ne socis. Això no implica hagi d’obviar-se els seus criteris o opinions.

Totes les persones implicades en una associació, independentment de la seva edat, han de poder participar dels processos de deliberació. En l’àmbit festiu, s’ha de ser curós. Els seguicis infantils poden incentivar la participació dels petits en la festa, però convé estar alerta per a no banalitzar-la i desproveir-la del significat que té.

 Activitats organitzades per associacions no culturals.

Els col·lectius de cultura popular no són els únics que practiquen i organitzen activitats folklòriques. Alguns esplais, per exemple, han creat les seves pròpies figures d’imatgeria festiva com a eina de cohesió de grup.

Equip de comunicació Ens de l’Associacionisme Cultural Català