Conviure amb el COVID-19

El COVID-19 ens va agafar a tots per sorpresa. En tots els sentits. De primer, quinze dies tancats a casa. Alguns, potser, vam pensar que passats aquests quinze dies podríem tornar a la normalitat, entenent per normalitat el que veníem fem fins a mitjans de març. Després vam veure que no eren quinze dies, sinó que trigaríem uns dos mesos a tornar a la normalitat. Més tard ens adonàrem que la normalitat trigaria una mica més, però que podríem tornar a realitzar les activitats tal com les anàvem fent.

Poder ara ens adonem que aquesta normalitat (fer les coses com les fèiem) trigarà força. Especialment el contacte físic (el manteniment de la distància de seguretat va per llarg). Algunes veus diuen que fins que no es trobi la vacuna i que aquesta vacuna es pugui aplicar de forma generalitzada.

Com quedem els esbarts, en tot això?

Deixeu-me compartir amb vosaltres algunes reflexions, obert a què tothom pugui dir la seva. Des del meu parer ens hem de reinventar. No podem esperar a retornar allò que fins ara era habitual. Però tampoc ens podem quedar parats a l'espera d'aquesta vacuna, que arribarà, però que trigarà.

Què vull dir? Vull dir que seguint les orientacions i disposicions que les autoritats sanitàries n'aconsellen tenim marge per poder realitzar activitats. Seran les mateixes i seran fetes de la mateixa manera? Segurament no. Aquí venia això de reinventar-nos. Segurament la distància de seguretat i l'ús de mascaretes es poden allargar en el temps. Doncs convisquem-hi.

Deprendrà dels aforaments dels locals del que puguem disposar i de si aquests locals són públics o privats. Però podem trobar-nos per (i poso els exemples que ara em venen al cap):

-Visualitzar vídeos d'actuacions i fer-ne una anàlisi tècnica.

-Realitzar assajos en grups partits (el nombre màxim dependrà de la fase en què estiguem i de la normativa sobre capacitat del local). Assajos repartits en dies o repartits en espais.

-Assajos tècnics (repàs de punts, postures corporal, braços) que no demanen proximitat entre balladors.

-Triar danses que puguem fer amb mascareta, evitant danses amb enfilades o contacte molt proper.

-Per assajar els passos i les evolucions podem modificar les coreografies (temporalment, pels assajos) de manera que mantinguem les distàncies.

-Si els assajos, perquè tenen un fort component de tècnica o de física (per mantenir la distància) els hem de fer més curts, doncs els fem més curts.

-Podem combinar assajos presencials amb assajos virtuals (com els que molts esbarts han fet durant el confinament).

-En l'àmbit intern de l'entitat segur que tenim força temes pendents: endreçar les músiques, endreçar documentació, replantejar objectius, revisar l'arxiu...

...

Repeteixo, són reflexions, propostes, dirigides a un objectiu:

Els esbarts no podem seguir aturats i ens hem de poder adaptar a la circumstància de cada moment.

Des de l'Agrupament també ens volem posar en marxa. Per això aquí teniu, de nou, el butlletí, que feia dies, massa, que no editàvem.

Bona dansa a tothom.

Carles Masjuan