Eduard Castell i Miró
Dissabte, 1 octubre 2022
Fa poc m'he assabentat del traspàs als 63 anys de l'Eduard Castell i Miró. Un home que ben segur molts de vosaltres recordareu. Temps enrere havia estat molt implicat en el món de la dansa tradicional. Va ser membre de la Junta de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires i col·laborador habitual de l'Obra del Ballet Popular. Malauradament una diabetis mal portada el va anar retirant, i feia ja molt de temps que no se'l veia entre els esbarts.
El seu decés, com moltes vegades sol succeir, ha passat inadvertit i em semblava just fer-ne una ressenya, encara que sigui amb retard, i compartir-la amb vosaltres.
Nascut al barri barceloní de Montbau el 19 de setembre de 1958, l'Eduard Castell ens va deixar el 17 d'octubre de 2021. Era fill de l'Eduard Castell i Fanero (1933-2002) i de la Lluïsa Miró i Serra (1933-2009).
El 1970 la seva mare es va fer càrrec de la secció de teatre amateur de l'AEEF (Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore) de Montbau que s'acabava de constituir com una delegació de l'associació del carrer Avinyó. Aquell primer Nadal ja va entomar la direcció d'Els Pastorets i va demanar a l'AEEF del carrer Avinyó que hi col·laborés amb algun ball.
Passades les festes es va crear l'esbart dansaire que es batejà amb el nom de Joan Rigall. La Lluïsa Miró en fou la presidenta i fou dirigit durant els dos primers anys per en Tomàs Fortuny (Barcelona, 1932-2002) el qual també portava el grup del carrer Avinyó. El 1973, la direcció es va passar a en Jordi Torres (Badalona, 1943) i més endavant, el 1976, la Lluïsa que havia practicat dansa tradicional amb la Sección Femenina fou qui se'n feu càrrec fins al final. Els germans Castell i Miró entraren com a dansaires des del primer moment sota la direcció de Fortuny. Sens dubte el cuc dels escenaris els ve de la mare, ja que si bé l'Eduard es dedicà a la música, als esbarts i a les corals, la Lluïsa s'ha dedicat al teatre.
L'Eduard tenia una formació musical bàsicament autodidacta, tot i això, sabem que havia cursat direcció coral amb la Conxita Garcia, en Carles Grèbol i l'Enric Azuaga.
Dins de l'esbart, així que va poder, es va encarregar de la part musical i als anys de jovenalla, amb altres nois montbauencs va formar Els Troncs, un grup musical, bàsicament de cançó que actuava en festes i trobades escoltes, i a partir del 1995 va formar part d'un grup d'experimentació coral i vocal.
Al llarg de la vida, Castell ens apareix com un activador de les ocasions d'actuació dels esbarts dansaires. El 1979 organitzà al barri de Montbau la Primera Setmana de Dansa i Cançó Catalanes que incloïa les Sis hores de Dansa Tradicional.
Paral·lelament, trobem també que l'esbart Joan Rigall es va anar implicant cada cop més en l'organització de l'Aplec de Montserrat de l'Obra del Ballet Popular. Aquesta implicació va ser tan intensa que per algun motiu, el 1981 se li va delegar la seva organització.
Però si una activitat ha quedat ben incrustada dins del nostre entorn, fou l'organització a partir del 1982 de les Trobades d'Esbarts Infantils i Juvenils a Montbau. Se'n feren 15 edicions fins al 1997. A la primera edició es va comptar amb la participació de vint-i-sis esbarts dansaires i s'arribà a més de quaranta en alguna ocasió.
Amb la finalitat de donar suport a les coordinacions dels balls d'aquestes trobades, el 1985 juntament amb en Llorenç Coll i Garcia (Cabrils, 1949) va formar el Grup d'Estudis Carola (1985-2008).
L'origen l'hem de trobar en una coordinació de balls per a la Trobada d'Esbarts a Montserrat de 1985. Sembla que la Maria Rosa Alonso i Solanes (1931-2014) va repartir la seva anotació en un sistema personal que va causar impacte a l'Eduard Castell i a en Llorenç Coll els quals decidiren formar un grup o seminari que donés resposta a les necessitats de transcripció de les coordinacions de Montbau, adaptant o imitant l'anotació d'Alonso.
A més d'encarregar-se de la coordinació de les trobades de Montbau, aquest grup va col·laborar estretament en la coordinació de les Trobades d'Esbarts de Montserrat i de Les Roquetes (Barcelona). El fet que fossin pràcticament els mateixos coordinadors permetia també una repetició de balls en les diverses trobades i, per tant, reduir la quantitat de balls nous a aprendre per part de cada esbart. Pel Grup Carola hi van passar: la Mercè Abad, l'Antoni Àrias, l'Esther Bautista, en Josep Bargalló, l'Eduard Bernet, l'Eduard Castell, en Llorenç Coll, l'Eulàlia Gorga, en Pere Grima, en Pompili Massa, la Lluïsa Nebot, en Jordi Oliveres, en Josep Pons, en Jordi Pujal, la Pilar Ruiz i en Jordi Torres.
Les coordinacions de balls del Grup Carola sens dubte van marcar un abans i un després en la manera de fer de les coordinacions de balls. Una manera de fer que ara trobem normal, però que fins al 1985 no ho era. Fins llavors, cada coordinador aportava el ball transcrit a la seva manera en un paper que moltes vegades consistia en un paper solt retallat semblant a una octaveta, i això sí que és que ho feia. El Grup Carola va fer normal la unificació de les transcripcions dels balls, el seu aplegament en quaderns facilitats per l'entitat organitzadora, el lliurament d'un enregistrament útil tant per a preparar el ball com per a les actuacions i un vídeo de la coordinació.
L'organització i la coordinació d'aquestes trobades van posar l'Eduard Castell en contacte amb diversos esbarts la qual cosa li permeté entomar moltes direccions de cobla d'una bona colla d'actuacions.
I sí, va fer alguna instrumentació, forçat més pel compromís que no pas per la voluntat de fer-la com un Punxonet i una Coqueta amb Sucre.
Posteriorment, un seguit de circumstàncies personals el conduïren a deixar el món de la dansa tradicional i es va centrar en la direcció de corals amateurs. Una activitat que de fet ja li venia de lluny, ja que a divuit anys ja n'havia dirigit alguna, però serà ara quan se centrarà en aquest àmbit. Ens consta que havia portat la Coral de Sant Jeroni de Montbau, la Coral Sanllehí i la Coral de la Casa de Lleida.
Sovint quan pensem en la gent que conforma el nostre entorn ho fem pensant sempre en els grans recol·lectors, els grans coreògrafs, els grans instrumentadors... És cert que Castell no el podem categoritzar sota cap d'aquests criteris, però sens dubte, el seu pas pel món dels esbarts ha deixat una petja ben significativa que cal reconèixer.
Des del món dels esbarts dansaires, una abraçada.
Pompili Massa
Menú principal
cercador
Multimèdia
Punt informatiu
manual bones pràctiques
Esbarts
Actualitat agenda
Dc, 11/12/2024
DG Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Dg, 15/12/2024
Cos de Dansa i Grup Juventus de L'Esbart Maragall
Transparència
Publicacions
Amb la col·laboració del Departament de Cultura