EL SENTIT DE LA DANSA TRADICIONAL CATALANA EN EL SEGLE XXI. Resum de la taula rodona al FESTCAT 2005

Un cop tancat el campus de Llívia amb ànims de revisió i valoració de noves propostes de cara a la propera edició, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires ofereix un resum de la taula rodona que, dins d'Àgora, espai per al debat i el diàleg, es va encarregar de coordinar.

El tema, El sentit de la dansa tradicional catalana en el segle XXI, prou trascendent; els ponents, Tomàs Manyosa (Esbart Sabadell Dansaire), Joan Soler Amigó (antropòleg), Eulàlia Tatché (Institut del Teatre de Barcelona) i Eduard Ventura (Esbart Dansaire de Rubí), moderats per Jordi Lara (escriptor i director del programa Nydia de Televisió de Catalunya) prometien, i així fou, intervencions de gran nivell pel que fa la reflexió, l'anàlisi de situacions i la posada en síntesi final. El resum d'aquestes intervencions el va fer visual en Jordi Lara en acabar la sessió, i es podria exposar en aquests termes tot responent al plantejament de la qüestió:
- sentit artístic, en tant en quant la dansa es pot presentar davant d'un públic amb elements de teatralització
- sentit patrimonial, pel que comporta de fidelitat i respecte per la conservació d'una memòria que ens ha arribat i que s'ha de preservar
- sentit de dignificació, en el benentès que la tradició (del llatí tradere) comporta evolució, transmissió portada a terme principalment pel jovent
- sentit de socialització, perquè pot ajudar a suprimir barreres socials
- sentit de professionalització, si es valora que pot arribar a existir un ballet nacional català
- sentit identitari, si hom tria aquest element cultural per sentir que forma part d'un poble
- sentit humanístic, agafant la dansa tradicional com a tema formatiu a l'escola i promovent l'amor a la cultura per mitjà de la dansa
- sentit d'integració, en resultar més fàcil entendre's entre cultures de diferents arrels ballant (moviment) que cantant (llengua)
- sentit lúdic, simplement perquè vé de gust ballar

Aquest seria un possible esquema final, sorgit tant de la taula com de les intervencions del públic assistent, que oferim als esbarts perquè també hi puguin afegir les seves pròpies reflexions.