En memòria de Manolo Regadera

20 de maig de 2025 — Amb molta tristesa us comuniquem que el passat dimarts 20 de maig ens va deixar en Manolo Regadera, referent històric i estimadíssim membre de l’Esbart Joventut Nostra i figura clau dins l’Agrupació Congrés, on va ser molt més que un dansaire: una persona sempre present, compromesa i profundament estimada per tothom.

 Nascut a Barcelona l’any 1952, aquest pròxim setembre hauria fet 73 anys. Va iniciar el seu recorregut a l’Esbart gairebé per casualitat, acompanyant la seva germana als assajos. L’ambient acollidor, la vitalitat del grup i potser també la presència de moltes noies, el van animar a apuntar-s’hi. Era l’any 1966 i començava així una llarga i apassionada trajectòria dins el món de la dansa tradicional.

 El seu primer mestre va ser en Gonçal Solanich, el “Salo”, i des del primer moment va ballar amb el Cos de Dansa. Allà va conèixer també la Tere, la seva estimada "Teresin", amb qui va formar una família, va tenir dos fills i quatre nets.

 Del setembre de 1995 al juny de 2004, Manolo va ser director del Cos de Dansa, compartint responsabilitats amb la Meritxell Casadesús i la Maria Rosa Arenas. L’any següent va tenir un paper essencial en la col·laboració amb l’Esbart Sant Jordi del Foment Martinenc. Sempre disposat a sumar i a fer créixer el projecte.

 Per a nosaltres, el Manolo ha estat una peça insubstituïble dins l’Esbart, però també una presència molt estimada a la resta de seccions i activitats de l’Agrupació. Sempre disponible, amb bon humor i esperit de col·laboració, era d’aquelles persones que fan comunitat, que s’hi impliquen de veritat i deixen empremta.

 La seva interpretació cantada del ball del Velatori ha estat icònica: entrava amb cadira i guitarra, amb la lletra enganxada discretament al mànec (per si se n'oblidava, deia), i aconseguia emocionar sense artificis.  Tant era així que, quan altres Esbarts representaven el ball, sovint el convidaven a cantar-lo. 

També brillava a l’"Arabesc", on recitava amb una intensitat especial.  

El 2008 va ser un dels impulsors del Grup Sènior, on va continuar ballant fins als seus darrers dies. Va ser homenatjat, a l’entitat, dues vegades: pels seus 25 i 50 anys ballant amb nosaltres. Pràcticament, una vida sencera dedicada a la dansa i a l’Agrupació Congrés.

La seva humanitat, generositat i passió per la dansa popular catalana han deixat una empremta inesborrable. El trobarem molt a faltar, però el seu record viurà a cada ball, a cada assaig, i en la memòria compartida de tota una comunitat que va tenir el privilegi de comptar amb ell.

Descansa en pau, Manolo. Gràcies per tant.

La fotografia és la que acompanyava la crònica que vam publicar en aquest mateix web quan va celebrar 50 anys de dansaire. 

https://esbarts.cat/noticies/manolo-regadera-50-anys-ballant