El Govern impulsa la futura Llei del patrimoni cultural immaterial català i de l'associacionisme cultural

• La nova normativa s’adaptarà al concepte més ampli i actual de patrimoni cultural immaterial i vol contrarestar les lleis estatals, clarament centralitzadores
• Promourà el reconeixement, el foment i la promoció de l’associacionisme cultural, així com el seu treball en benefici de les persones i de la societat

El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del patrimoni cultural immaterial català i de l’associacionisme cultural, que tindrà com a objectius salvaguardar i donar una major presència i reconeixement a aquestes manifestacions culturals, tot adaptant el concepte de patrimoni cultural immaterial a l’actualitat, i posant-lo al mateix nivell que la resta del patrimoni cultural català. La futura llei, que promou el Departament de Cultura a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, també establirà les categories de protecció, el procediment per a la seva catalogació o declaració i les competències de les diferents administracions públiques en aquest àmbit.

La nova normativa incidirà en la necessitat de donar resposta als nous reptes, situacions i escenaris apareguts, tant socials com econòmics, i que suposen una clara amenaça pel patrimoni cultural immaterial. En aquest sentit, incorporarà conceptes com els usos socials, els coneixements i els usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, així com els aprofitaments específics dels paisatges naturals i la toponímia o la dansa tradicionals. Els objectius que es volen assolir són els següents: salvaguardar el patrimoni cultural immaterial; afavorir-ne el coneixement per part de la ciutadania; incentivar l’associacionisme cultural i altres formes de participació social, inclòs l’amateurisme cultural.

La futura llei haurà de protegir els béns culturals immaterials que tinguin rellevància nacional i que haurà de declarar la Generalitat. També s’hauran de protegir les manifestacions del patrimoni cultural immaterial que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions dels nacionals, mitjançant la seva declaració com a elements immaterials d’interès local per l’ajuntament corresponent.

D’altra banda, la llei incidirà en el dret d’accés de la ciutadania en condicions d’igualtat a la cultura, atès que permetrà que pugui gaudir d’aquest patrimoni millor protegit, promogut i tot garantint l’accés públic. La futura llei incentivarà i premiarà l’excel·lència de l’activitat cultural associativa a través de la figura de la declaració d’entitat d’especial interès cultural que, fins al moment, ha estat bàsicament honorífica i que ara es vol que comporti beneficis més tangibles per a les entitats declarades. La llei ha d’incentivar les aportacions econòmiques de particulars a les entitats culturals que tenen com a finalitat primordial la realització d’activitats culturals especialment rellevants i d’excel·lència. A més, la nova proposta de llei haurà d’incloure mesures que ajudin a pal·liar les deficiències de finançament en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial i del sector associatiu cultural. Aquestes mesures s’hauran de referir a dues línies d’actuació. D’una banda, garantir l’existència d’un fons de foment del patrimoni cultural immaterial i de  l’associacionisme cultural, amb una consignació anual específica en els pressupostos de la Generalitat, i de l’altra, adoptar una possible deducció en la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per donatius a entitats declarades d’interès cultural.

Finalment, la protecció i el reconeixement d’aquest patrimoni a través de la normativa catalana són necessaris per contrarestar les conseqüències de les actuals iniciatives legislatives estatals en la matèria, de caràcter clarament centralitzador. 

El patrimoni cultural immaterial

El patrimoni cultural immaterial és definit com els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques, i inclou els instruments, objectes, artefactes i els espais culturals. En la societat moderna es manifesta en activitats  productives, processos i tècniques; creences, festes, rituals i cerimònies; tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació; representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; manifestacions musicals i sonores; salut, alimentació, gastronomia,  i formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social. Per tant, es pot afirmar que el patrimoni cultural immaterial, en una o més de les seves manifestacions, forma part de la vida quotidiana de la pràctica totalitat de la població catalana.

Les formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social formen part del patrimoni cultural immaterial, i l’associacionisme cultural és una de les principals formes d’autoorganització social a Catalunya i s’estén a àmbits molt diversos:  de la festa i l’artesania, de l’ateneisme cultural, dels castellers i falcons, dels centres d’estudis, del cant coral, de la música, de la dansa, dels diables, bestiari i trabucaires, dels gegants i nans, del teatre, del cinema i la fotografia, etc. L’associacionisme cultural es fonamenta en el principi de participació dels ciutadans, que s’organitzen en entitats sense finalitat de lucre per dur a terme activitats culturals. 

El Departament de Cultura de la Generalitat ha enllestit la pràctica totalitat de l’Inventari del patrimoni festiu de Catalunya. Per tant, es disposa d’una informació molt valuosa i actualitzada per avançar en la catalogació i protecció de moltes d’aquestes festes, però també és necessari salvaguardar altres elements culturals immaterials de caràcter nacional o local; i sense oblidar els possibles béns materials, mobles i immobles, que estan vinculats a l’element immaterial, perquè li donen suport i el caracteritzen de manera singular.

El patrimoni cultural immaterial pot ser un sector de gran importància econòmica i social. La importància històrica que, a Catalunya, han tingut les entitats culturals atorga al món associatiu una dimensió única en l’actual espai cultural català. Finalment, l’amateurisme és cada cop més present i té un pes específic més gran en l’activitat cultural de Catalunya, especialment en les arts escèniques i de carrer.

Quant a la tramitació i efectes jurídics de la futura llei, se sotmetrà al tràmit de consulta pública prèvia per tal que la ciutadania i les entitats puguin intervenir i fer aportacions sobre la necessitat d’aquesta llei i, si escau, sobre els objectius que ha de tenir, ja que la iniciativa proposada té un abast ampli perquè afecta a tot el sector del patrimoni cultural immaterial, incloses les nombroses associacions de l’àmbit cultural. Els efectes d’aquesta nova llei sobre la normativa vigent en matèria del patrimoni cultural immaterial català i de l’associacionisme cultural consistiran a derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i també el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya.