MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2022

«La catàstrofe de la Covid-19 ha aturat la vida lliure tal com la coneixíem i estar enmig d'aquesta tragèdia ens fa replantejar el significat de la dansa i dels ballarins. En un passat llunyà, la dansa era un mitjà primordial d'expressió i de comunicació a través dels gestos, convertint-se en un art escènic que commovia l'ànima i inspirava el públic. És un art momentani que és difícil de restaurar en la forma original una vegada completat perquè es crea amb tot el cos i l'ànima. La dansa està feta de moments efímers, cosa que predestina els ballarins a estar en constant moviment. Tot i això, la Covid-19 ha restringit i fins i tot bloquejat l'art de la dansa en la seva forma original.

Tot i que la situació està millorant, els espectacles de dansa segueixen estant subjectes a moltes restriccions. Això ens fa atresorar els records preciosos dels temps en què la dansa i els ballarins brillaven com joies i il·luminaven el món, transmetent l'angoixa i l'ansietat humana, la voluntat i l'esperança de viure.

De la mateixa manera, cal recordar que en una de les diferents rèpliques de la pesta negra sorgida a l'Europa medieval, el 28 de juny de 1841, es va estrenar a l'Òpera de París el ballet 'Giselle', que representa l'amor més enllà de la mort, i va rebre una resposta explosiva. Des de llavors, 'Giselle' s'ha representat a tot Europa i a tot el món per reconfortar i animar les ànimes de la humanitat assolada per la pandèmia. Aquesta és la meva manera d'entendre 'Giselle', tal com es va demostrar des de la primera representació: és el magnífic esperit d'una ballarina que intenta escapar de la gravetat de les penúries que fuetegen el món.

El solitari i cansat públic està assedegat de la simpatia i del consol dels ballarins. Com a ballarins, creiem que batre les nostres ales dóna esperança als cors dels qui estimen l'art de la dansa i els dóna el valor per superar aquesta pandèmia. El meu cor ja comença a palpitar».