Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2026 per Crystal Pite, Canadà

Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2026 per Crystal PITE, Canadà

Els humans ens movem - els braços s'estenen, els genolls s'enfonsen, el cap s'inclina, el pit s'enfonsa, l'esquena s'arqueja, saltem, ens espatllem, tanquem els punys, ens aixequem i ens empenyem. Això és llenguatge tant com acció. Això és el que el cos ha de dir sobre la necessitat, la derrota, el coratge, la desesperació, el desig, l'alegria, l'ambivalència, la frustració, l'amor. Aquestes imatges brillen amb significat a la ment perquè hem sentit aquestes coses tan autèntiques al cos - ens hem commogut.

Som ballarins, tots nosaltres. La vida ens mou; la vida ens balla. Efímer com l'alè, concret com l'os, una dansa està feta de nosaltres. Esculpim l'espai. Escrivim amb els nostres cossos en un llenguatge sense paraules que s'entén profundament. Modelem l'espai dins i al nostre voltant quan ballem.

Com la vida, una dansa es crea i es destrueix a si mateixa en cada moment. Com l'amor, va més enllà de la raó.

M'agrada pensar en el cos com un lloc; un lloc on l'ésser es manté i pren forma. Quan ballem, estem profundament involucrats en ser-hi.

Escric això a principis del 2026, quan sembla que no hi ha fi a l'opressió, la commoció i el sofriment al nostre món. Diàriament, mentre presenciem l'horror de què els humans són capaços de fer-se els uns als altres i la maquinària de poder que finança i alimenta una violència indescriptible contra les persones i el planeta, la dansa sembla una resposta fàcil i inútil. És difícil imaginar què pot fer un artista de dansa en un món que necessita tant un canvi radical i una curació.

I, tanmateix, l'art, com l'esperança, és una forma d'amor. Plantant cara, desafiant davant la profanació, l'art és un dissolvent per a la ment calcificada i un bàlsam per curar-la. L'art és un recipient que ens sosté mentre lluitem amb preguntes - junts - d'una manera diferent de les notícies, diferent del documental i l'educació, diferent de l'opinió i les xarxes socials, diferent de l'activisme i la protesta, però no incompatible.

A través de la creativitat, acumulem resistència i esperança a través de petits actes de coratge, curiositat, bondat i col·laboració. En la dansa, i en la creació de dansa, trobem proves que la humanitat és més que el nostre darrer i devastador fracàs global.

Però la dansa no necessita cap justificació, cap explicació. Està feta de nosaltres, però no ens deu res. Només necessita habitar un cos disposat. Des d'aquest lloc, pot traduir l'inefable; actuant com a intermediari entre nosaltres i el que és desconegut.

Ens commouen aquests rastres de bellesa que s'esvaeixen en el moment present. I a mesura que encarnem tant la dansa com la seva desaparició, recordem la nostra temporalitat. Al mateix temps, si hi prestem atenció, la dansa ens donarà una ullada ocasional a l'ànima.

Podeu llegir l'original en anglès a: https://www.international-dance-day.org/pdfs/2026/IDD%202026_Message_by_...