Recordant en Jordi

Jordi Sánchez Arnas va néixer a Barcelona, però amb arrels a Albalate del Arzobispo, de la província de Terol, on tenia la família de la seva mare.

Home polifacètic, de caràcter afable i cara riallera. Gestor Administratiu de professió. Va dedicar tota la seva vida a la dansa i les arts escèniques.

Per tradició familiar va començar des de petit a ballar la jota aragonesa, que va ampliar ràpidament a altres tipus de jotes que es ballen en tot l’estat espanyol.

Això va comportar la necessitat d’aprendre i perfeccionar com tocar les castanyoles. Va rebre formació en aquesta especialitat amb els millors mestres, Eva Maleras i José Luis Udaeta Paris. Es va treure el títol de professor de castanyoles en l’Institut del Teatre.

Juntament amb Udaeta, va donar classes de castanyoles per diferents Centres Aragonesos. També van organitzar trobades a Sitges amb grans mestres de castanyoles de tot Espanya, com  José Luis Landry, el mestre Eloy Pericet, els grans del flamenc de Madrid Mercedes y Albano, el mestre Romano i el Mestre Carlos Rodrigo del grup "Nobleza Baturra”.

A part de ballar jotes, també es va dedicar a fer teatre en petites companyies amateurs, a fer d’extra en pel·lícules, a fer espots publicitaris per la televisió. Segurament un que tots hem pogut veure per TV, l’espot dels pantalons Lois, on feia de pistoler bo. Va col·laborar una temporada en fotonovel·les de Corín Tellado. Era un gran col·leccionista de figures de mussols. El seu habitatge era un petit museu d’aquestes figuretes.

A la dansa catalana hi va entrar de la mà d’en Salvador Melo. El va descobrir en una actuació de jotes on en Salvador va assistir i el va captar com a membre de l’Esbart Verdaguer per la seva destresa en ballar. El personatge on ell va debutar en aquest esbart va ser el nen de la dida en L’Envelat. N’estava molt joiós d’aquest paper.

Durant anys va impartir cursos a l’estiu de folklore espanyol, jotes i balls catalans, sardanes i castanyoles, a  França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Àustria i sobretot a Alemanya, a Stuttgart. A aquesta població hi podia anar més d’una vegada a l’any.

Va col·laborar en tots els Centres Aragonesos de Catalunya com a professor de danses i castanyoles i com a coreògraf. Va ser molt apreciat en les organitzacions folklòriques de jotes de Saragossa i Madrid.

A l’Esbart Verdaguer va ser una figura destacada i molt estimada per la seva predisposició en tot el que es necessitava, sobretot, en balls que demanaven d’una certa energia i pel seu caràcter afable.

A part de l’Esbart Verdaguer, que hi va ser com a dansaire, ha col·laborat en altres entitats de la dansa catalana. A l’Esbart Sant Martí com a dansaire i mestre, a l’Esbart Sant Júlia de l'Arboç com a mestre, a l’Esbart Dansaires Manresans com a mestre i coreògraf, a l’Esbart Sant Feliu com director i coreògraf i a l’Esbart Ciutat Comtal com a mestre de castanyoles. I segurament algun altre que jo desconec.

El reconeixement a tota la seva trajectòria en el món “jotero”, l’any 2020 va ser nomenat Acadèmic d’Honor per l'Acadèmia de les Arts del Folklore i la Jota d'Aragó. El 2023 se li van fer un homenatge al Teatre Goya, on van venir grups de balladors de Saragossa i les millors castanyoles de l'Aragó i de Madrid.

Fins pràcticament als seus últims dies, va estar donant classes de castanyoles en diferents centres aragonesos, on hi havia llistes d’espera i on alguns dels seus amics no hi vàrem poder entrar mai per haver-hi les places ocupades.

 Joan Manel Bataller Rosa

Fotografia: en Jordi i jo, en el darrer dinar que vam fer, el novembre de 2025