Ha mort Josep Maria Morana Vilar

Ha mort Josep Maria Morana Vilar. Amb ell han marxat ja els vuit membres de la primera comissió gestora de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires. Ara, que el nostre àmbit rep amb satisfacció i complaença el “(re)cordar lligams” amb que en Lluís Calduch Ramos fa un repàs a les diferents “cordes” de les que pengen els corrents artístics dels esbarts dansaires, potser estaria bé que algú, amb més rigor i paciència que jo, posés en valor el pas que van donar aquells vuit homes a Manresa, aviat farà trenta set anys.

Eduard Castells Miró, Josep Maria Morana Vilar, Joaquim Navarro Bonet, Ramon Prats Domingo, Juli Sanclimens Genescà, Antoni Serra Pujol, Francesc Soler Mas i Joaquim Vilà i Folch. Vuit noms que també hauríem de fer presents a tota la gent que ens ve darrera, a tota la gent jove que vol seguir fent gran l’àmbit dels esbarts dansaires.

Aquells vuit homes només eren la punta d’un iceberg amb nom compost: esbarts dansaires. Darrera, o al costat, tenien un bon nombre de persones que els secundaven, els seguien i, quan convenia, els ajudaven o substituïen. Ens explica Ricard Jové Hortoneda, al llibre Corrandes de vint, que el primer que va fer aquella comissió gestora, va ser crear un consell consultiu format per una dona i vuit homes. Al pensament hi havia fer les coses entre tots. Així ho entenien els vint-i-set esbarts que van assistir a la sessió constitutiva de l’Agrupament.

En l’adéu al Josep Maria Morana, m’agradaria destacar el seu triple vessant.

Emprenedor social en fundar, amb la recordada i gran mestra, sobretot de juvenils, Benvinguda Valldaura, un grup folklòric, que amb el temps esdevindria esbart, l’any 1959. Per vèncer les dificultats que llavors hi havia, en Josep Maria Morana va optar per incloure folklore d’altres regions de l’estat a les mostres del seu grup. Això, potser sense pretendre-ho, va dotar-lo d’una força i una tècnica especials en el nostre àmbit.

Artístic, molt inquiet i amb uns criteris de rigor i exigència elevats, en Josep Maria Morana fins i tot va contactar amb el mestre del ballet del Gran Teatre del Liceu, en Joan Magriñà, per tal de conèixer de prop formes de treballar el cos i preparar els dansaires per tal d’assolir una posta en escena el més correcta possible. Això, que ara reclamem i trobem bàsic, fa quaranta-cinc o cinquanta anys no ho era tant i el mestre Morana ja ho treballava. A tall d’anècdota, va ser el Josep Maria Morana qui va oferir el seu cos de dansa al Leandre Ferrando perquè incorporés al repertori un bolero valencià que, també amb el temps, ha esdevingut una de les danses més icòniques del nostre àmbit. Parlem del Bolero de l’Alcúdia de Carlet que, posteriorment, seria arranjat per l’Albert Sans i, més endavant per en Lluís Calduch.

Gestor. Quan ja els seus camins s’havien allunyat de la feina diària en un esbart, va ser cridat pels seus coetanis per participar en la creació del nou Agrupament. No ho va dubtar i va posar el seu coneixement i la seva experiència al servei del col·lectiu.

Amb la mort del Josep Maria Morana no tanquem cap cicle ni encetem cap època. Bo seria, però, que ens servís per posar en valor totes aquelles persones que han participat i participen en el dia a dia dels nostres esbarts, però que no ho fan en l’àmbit artístic i de cara al públic. Amb ells també estem lligats i d’ells també serà bo recordar-nos.

Primera Fotografia:

Comissió gestora Agrupament Esbarts Dansaires. Manresa 1985. Joaquim Vilà, Joaquim Navarro, Francesc Solé, Juli Sanclimens, Antoni Anguela (Gencat), Josep Maria Morana, Antoni Serra i Ramon Prat.

Fotografia del llibre Corrandes de vint. Jové, Ricard. Barcelona 2005. AED.

Segona fotografia:

Josep Maria Morana dirigint un assaig del cos de dansa del Ballet de la Ciutat Comtal.

Fotografia de l’arxiu de l’Esbart Ciutat Comtal