El mestre Lluís Albert i Rivas creu de Sant Jordi 2019

La Generalitat de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi a Lluís Albert i Rivas, per la seva condició de Musicòleg, compositor i estudiós de l'obra de Caterina Albert (Víctor Català). Per la seva valuosa contribució a la cultura musical i literària del país.

El Mestre Lluís Albert va nàixer l’any 1923, de ment inquieta i home entusiasta en tot el que fa, tocà la tenora i tible a les cobles La Principal Barcelonina i Foment de la Sardana, l'oboè i la viola a l'Orquestra Simfònica Estela de Barcelona. Director de l' Orquestra de Cambra de Girona i professor de música de l'Escola Laietània de Barcelona. Molt lligat a l’àmbit de la dansa catalana , va estar dansaire, pianista i director musical de l’Esbart Català de Dansaires a la dècada dels 40 del segle passat. En tornar a la seva vila de l’Escala fundà l’Esbart Escalenc l’any 1948.

Va ser alumne del Curset d’instrumentació per a Cobla que impartí Joaquim Serra. Ha escrit una vuitantena de sardanes, ha compost també obres corals per a orquestra i banda, peces per a quintet de vent, orquestra de corda, banda i orquestra simfònica, un concert per a tenora i orgue, música religiosa; ha harmonitzat ballets i ha fet adaptacions de música clàssica. Fins i tot ha escrit també lletres per cançons seves.

Musicòleg de la sardana; ha escrit diverses publicacions de teoria sardanista. Cap els anys 50 va engegar una forta i controvertida campanya sobre l’afinació en normal de la cobla. L'any 1955, va localitzar les sardanes més antigues que s'han trobat, en un manuscrit del segle XVIII a la Biblioteca de Catalunya. L’any 1999 publicà amb l’editorial Clivis el Nou tractat pràctic d'instrumentació per a cobla, amb exemples musicals acompanyats d’un àudio en format de CD, treball que fou premiat al 2001 per l'Obra del Ballet Popular. Ha col·laborat amb els setmanaris Destino i Canigó, i també en diverses publicacions escalenques i gironines sobre temes relacionats amb la música

Escollit Fill adoptiu de la vila de l’Escala al 1988, Lluís Albert va rebre la placa d'argent de la Generalitat de Catalunya pels seus treballs de musicologia sardanista.

En la seva extensa obra per orquestra de corda, la Suite Clàssica Catalana en La menor, escrita el juliol de 1960, utilitza melodies i rítmiques populars, anàlogues a les suites franceses. Com el mateix mestre Albert anota a la partitura general està basada en ballets populars catalans. El darrer moviment d’aquest Suite , la Corranda, agafa com a tema les tres melodies binàries del Ballet de Muntanya de Sant Quirze de Besora. L’any 2008 per a la celebració del centenari de l’Esbart Català de Dansaires, afegí la melodia ternària que faltava, el ball pla, i així fou estrenada en format de quintet de corda. Una posterior revisió del Ballet i Corranda ha permès enregistrar-la en formació d’orquestra de corda.

La filosofia musical i humana del mestre queda palesa en aquest pensaments que escrigué al seus deixebles i que obren el programa del XIIIè l’Aplec de la Sardana :

Acostuma’t a veure en cada músic un company, no un competidor. El camí és prou ample per passar-hi tots si fem la nostra via amb dignitat i honradesa.

Joan Gómez

Foto1: E mestre Lluís Albert

Foto2: Els quatre directors de l'Esbart Català de Dansaires que vam estar presentes al actes del Centenari de l'Esbart.