ENTREVISTA AMB LLUÍS CALDUCH, COREÒGRAF I DIRECTOR DE L'ESBART CIUTAT COMTAL AL PUNT DIARI

El diari El Punt de divendres 22 de febrer 2008 inclou una extensa entrevista amb Lluís Calduch, coreògraf i director de l'Esbart Ciutat Comtal al suplement "Punt de Festa".

La Setmana Del 22 al 28 de febrer del 2008 | 15
M. JOSÉ RODRÍGUEZ
Barcelona
«Cal reconèixer
que els esbarts fan
una tasca social
molt important,
però, pel que fa a
espectacle, només
un 10% d’aquests
tenen prou rigor
professional» Què ha suposat per a
vostè aquest reconeixement?
– «Fer  una aturada i
mirar enrere. Recordar
que fa molts anys que hi
estic, en això de la cultura
tradicional, i que treba-
llant sempre  des del vo-
luntariat hem aconseguit
alguna cosa important per
a la cultura i per al nostre
país.»
– En l’acte d’entrega
del premi Ateneus el jurat
va destacar la seva
implicació en l’esbart
Ciutat Comtal, la complicitat
amb tots aquells
que li han demanat collaboració
i la forta vinculació
en la difusió de la
dansa d’arrel popular i
tradicional.
– «És un guardó a totes
aquelles persones  que
treballen per la cultura de
manera anònima i desin-
teressada, als meus mes-
tres, a la gent que treballa
amb mi i a totes aquelles
persones que  es preocu-
pen d’aprendre cada dia
alguna cosa sobre la cultu-
ra del nostre país.»
– Fa gairebé 30 anys
que és al capdavant de
l’esbart. Han canviat
molt les coses?
– «Els inicis  del grup
estan marcats per  la  vo-
luntat de mantenir la tra-
dició i la dansa però era di-
fícil lluitar contra el siste-
ma. Les reunions les fè-
iem en castella i amb la
policia davant.»
– La catalanitat estava
en l’essència. Actualment
el patriotisme està
de davallada?
– «Sí, en favor de la tèc-
nica, de l’art. Avui dia se-
gurament no estem en un
esbart per catalanitat sinó
per ballar, per art.»
– A Catalunya hi ha
uns 160 esbarts. Quin és
l’estat de salut de la dansa
tradicional?
– «Cal reconèixer que
els  esbarts fan una tasca
social molt important, pe-
rò, pel que fa a l’especta-
cle, només un  10%
d’aquests  tenen prou ri-
Lluís Calduch (Barcelona, 1955) beu de la
cultura popular catalana per idear
espectacles de dansa de creació,
coreografies que combinen tradició i
modernitat. Acaba de rebre el premi
Ateneus 2007 a la trajectòria individual
«Ballem en català, però innovant»
LLUÍS CALDUCH RAMOS. DIRECTOR ARTÍSTIC I COREOGRÀFIC DE L’ESBART CIUTAT COMTAL
gor professional.»
– Potser perquè funcionen
des del voluntariat...
– «La  gestió  cultural
hauria d’estar  professio-
nalitzada, la qual cosa su-
posa uns recursos econò-
mics que no tenim.»
– I les subvencions
que arriben són poques.
– «Els grups haurien
de ser autosuficients però
les produccions són cares i
els guanys arriben a través
del socis. I  els  dansaires
han de pagar per ballar.»
– Va agafar les regnes
de l’esbart Ciutat Comtal
amb només 24 anys.
Com va afrontar el repte?
– «Des de la ignoràn-
cia, buscant la col·labora-
ció d’especialistes en cada
àmbit de l’espectacle (il-
luminadors, dissenyadors
de vestuari...), amb humi-
litat i volent aprendre.»
– I amb aquesta filosofia
ha creat una vintena
d’espectacles, ha impartir
tallers arreu, ha cedit
coreografies a molts esbarts,
està vinculat a
Adifolk... De quina manera
catalogaria l’art
que fa?
– «Ballem en català pe-
rò sempre innovant. Sen-
se perdre el regust tradi-
cional i amb respecte a la
tradició, el que fem amb
les nostres danses és do-
nar una visió personal,
perquè, en definitiva, les
danses són inventades to-
tes.»
– És allò que anomenen
espectacles de nova
creació. En què consisteixen?
– «A combinar tradició
i creativitat. La música so-
na a català però hi afegim
nous elements (com ara el
piano, el violoncel, la te-
nora, la bateria o el violí),
traiem les barretines, mo-
dernitzem el vestuari, mi-
llorem la il·luminació... I
ho expliquem al públic.»
– I el públic ho accepta
bé?
– «Al principi  li costa
d’entrar, però quan ho fa
disfruta més. Fa 10 anys
que estic amb aquests es-
pectacles i he vist com la
gent tremola  quan sent
parlar d’esbarts.»
– Ha renunciat a fer
espectacles de dansa
més tradicional?
– «No, de vegades tinc
la necessitat de tornar als
arrels,  als orígens, però
m’agrada donar-li un re-
gust modern.»
– El 1998 vostè va ser
el primer a portar un espectacle
d’arrel tradicional
a la sala M. Aurèlia
Capmany del Mercat de
les Flors. Costa que els
espectacles produïts per
un esbart entrin en determinats
espais?
– «Sí, tot i que hi ha una
xarxa de teatres que acu-
llen aquests espectacles,
els quals, cal dir-ho, tenen
el mateix rigor que els
professionals. És compli-
cat dotar de certa qualitat
un espectacle  que veurà
la llum a les  dotze del
migdia al bell mig d’una
plaça.»
– Ha participat en diverses
edicions de la Fira
d’Espectacles d’Arrel
Tradicional de Manresa,
la qual es troba en un
procés de definició. Els
espectacles de dansa popular
i de cultura popular,
en general, són exportables?
– «És  difícil,  precisa-
ment  perquè els grups
populars es conformen a
base de voluntariat, cosa
que redueix la disponibi-
litat de les persones el cap
de setmana. Potser una fi-
ra com la de Manresa, que
vol vendre espectacles,
no hauria d’estar tan con-
dicionada.»
– El relleu generacional
és complicat en els
esbarts?
– «Sí, perquè no hi ha
gaire gent que estigui dis-
posada a posar-se al cap-
davant i la que hi ha no té
prou coneixements. Te-
nen bona fe i voluntat pe-
rò han de saber més. Cal
fer tallers de mestratge de
direcció, cal ensenyar a
ensenyar.»
– El 2009 l’esbart Ciutat
Comtal celebra el 50è
aniversari. Ho celebraran
d’alguna manera?
– «Amb xerrades, una
trobada d’exdansaires,
una exposició retrospecti-
va del grup i un parell
d’espectacles que  estem
preparant.»
Calduch, al gener. A sota, un moment de la coreografia «Terrena». / M.J.R. / E.C C.
Nascut al Poble Sec de
Barcelona, està vinculat
a l’esbart Ciutat
Comtal des que era un
infant. L’any 1979
n’assumeix la direcció
artística i coreogràfica.
Calduch col·labora
amb nombrosos esbarts,
sigui cedint-los
coreografies o impartint
classes de tècnica
en dansa catalana i assaigs
monogràfics.
L’any 1996 entra a formar
part de l’equip de
treball d’Adifolk. Alguns
dels espectacles
que porten la seva firma
són Dansa de fadrins
(1986), De nit el
parc dansa( 1990),
Rapsòdia (1992), Cròniques
d’un sentir
(1998), Tradicions en
dansa (1998), Amalgama
(2001), Dansa catalana
a escena
(2002), Som de mar
(2004) i Ritmes i rimes
(2005). Va recuperar el
ball de rams d’Hostafrancs
(1995) i ha estat
guardonat amb els premis
Sants-Montjuïc i
Ateneus a la trajectòria
personal.
EN DANSA