CAMÍ D'APIRA. MÚSIQUES I DANSES CAP A UNA TERRA SENSE LÍMITS

Espectacle de dansa, reinterpretació de l'Odissea d'Homer seguint el fil de les músiques i danses d'arrel tradicional de diferents indrets de la Mediterrània.

Música de Jorge Sarraute, interpretada per la Cobla la Principal del Llobregat, el grup de percussions Tac-te-que-té i el cor de Mariona Castelar. Coreografia de Leo Quintana i guió de Jordi Lara.
Amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'assessorament de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.
Presentació els dies 28, 29 i 30 de desembre a la Sala Ovidi Montllor, Plaça Margarida Xirgu s/n,a la Ciutat del Teatre de Barcelona.

Desenes de músics i dansaires provinents de diversos esbarts treballen des de fa mesos per posar en escena "Camí d'Apira". Mercès al suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a l'assessorament tècnic de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, l'espectacle és una reinterpretació de l'Odissea d'Homer seguint el fil de les músiques i danses d'arrel tradicional de diferents indrets de la Mediterrània per on discorre el viatge mític d'Odisseu. La música, composta per Jorge Sarraute, és interpretada amb les sonoritats ètniques, contundents, de la Cobla la Principal del Llobregat, el grup de percussions Tac-te-que-té i el cor de Mariona Castelar. La coreografia és de Leo Quintana i el guió de Jordi Lara. Els assajos tenen lloc cada dissabte al matí a les instal·lacions de l'Institut del Teatre, a Barcelona, i l'estrena es preveu per a finals de desembre d'aquest 2006.
La idea de l'Agrupament d'Esbarts ha estat "posar en contacte els dansaires de diferents esbarts perquè s'estableixen sinèrgies i fer-los treballar per a un projecte comú. Un projecte que fugi dels repertoris habituals dels esbarts amb una peça original de creació absoluta".
A més d'això, el concepte de "Camí d'Apira" és també una crida a la pau i a l'entesa entre els pobles amb el llenguatge de la dansa i la música. Però l'Odissea d'Homer no és sols una excusa argumental: és l'oportunitat per reflexionar sobre la diversitat i la semblança, el particular i el comú. Segons Jordi Lara, autor de la idea i el guió, "es ressegueix el poema homèric, però a "Camí d'Apira" el destí final no és Ítaca, sinó Apira, que vol dir la "terra sense límits", un topònim que apareix a l'Odissea i que els estudiosos no han pogut identificar amb cap territori conegut. Perquè Apira no és exactament un lloc, és un espai de comunicació, un àmbit sense límits geogràfics, sense límits en la llibertat dels homes, en la seva capacitat de comprendre's i respectar-se. Per arribar a Apira, és a dir, per construir l'entesa, la convivència, en definitiva, la pau, no hi ha millor vehicle que els llenguatges universals de la música i la dansa".