Bon llarg viatge, Maria Antònia!

Escrit del Josep Maria Fuentes penjat a esbartnautes

Bona tarda,

No tinc clar si encara tenim viu el nostre fòrum esbartnautes però, com que ningú ha dit res en contra, he de suposar que segueix actiu.

I vull utilitzar-lo per una d’aquelles coses que mai voldríem fer però que a vegades creiem tant necessari com imprescindible fer-ho. Segurament no sóc la persona més indicada per escriure un Adéu a la Maria Antònia Gumà, presidenta de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç i que ens va deixar, de manera sobtada, just el cap de setmana en que el mes d’abril deixava pas al mes de maig. La vida a vegades pot ser tan cruel com injusta i ara que la Maria Antonia havia superat una delicada malaltia i se sentia amb forces i mil projectes li bullien al cap, ara aquesta mateixa vida ha decidit que ella ja en tenia prou. Els seus, família, amics, dansaires gent de l’Arboç, coneguts d’esbart i saludats del poble no hi estem d’acord, però no hi podem fer res. Només dir-li adéu, plorar-la el just, perquè ella voldria que la ploréssim poc i que, en tot cas, la recordéssim treballant per la nostra cultura i pel nostre país. I això és el que haurem de fer, seguint el camí d’una dona que va ser presidenta quan les dones no eren presidentes, que va impulsar un projecte quan les dones no impulsaven projectes i que ha estat model de compromís, de treball, de rigor i seriositat en tot el que feia. N’hi haurà hagut d’altres, segur i n’hi haurà en un futur però la Maria Antònia Gumà ha prestigiat la figura dels presidents d’esbart i això, el nostre col·lectiu li ha d’agrair i reconèixer.

El nostre és un àmbit d’entitats, de col·lectius en el que uns no som res sense els altres. Els directors saben que necessiten els dirigits per tirar endavant els seus projectes, els presidents saben que necessiten els presidits per enfortir les seves entitats. Persones com la Maria Antònia, que va saber estar en un segon pla (que no segon lloc), el de la gestió, per recolzar el primer pla d’una entitat que treballa per oferir quelcom visual i artístic a la societat. El seu comiat va ser una mostra que era una persona estimada a l’Arboç i que tenia també estimants en el nostre àmbit dels esbarts dansaires. Des d’allà on sigui, esperem que vetlli perquè no ens torcem en el nostre camí. Jo només puc dir que em sento molt honorat de les xerrades i els moments que vam compartir...i de les floretes que ens vam tirar mútuament, ella em va dir un dia que havia après algunes coses de mi... us puc ben assegurar que jo en vaig aprendre moltes d’ella!

Que l’abraçada que entre tots hem de mantenir amb els seus i amb el seu esbart sigui tant sincera com el contingut Ball d’Homenatge que el seu fill, el Jordi Rovira Gumà, li va dedicar a peu d’altar.

Bon llarg viatge Maria Antònia!

Josep Maria Fuentes Ros