Sobre el ball d'homenatge

El ball d'Homenatge s'ha anat popularitzant. En els actes de la pròxima Diada el veurem a molts ajuntaments. Per això creiem oportú les reflexions que ens ofereixen en Jordi Rubio i en Joan Serra.

Ball d'homenatge

Sensacions d'un ballarí

Hi ha gent que té bones idees, idees brutals, i el Ball d'Homenatge n'és una. L'hem d'agrair a en Jaume Arnella i en Joan Serra dues persones que han viscut per la música i la dansa, dues persones arrelades a terra amb força i convicció. Dues persones que no han llegit sobre història, sinó que han creat història.

Com a ballarí sempre he tingut ganes d'incloure el nostre llenguatge en totes les facetes de la vida, sempre he trobat que ballar és una bona manera de comunicar-se, per no fer servir només les paraules, per fer servir el moviment i l'energia que mostren com soc i m'ajuden a conèixer millor a la gent que m'envolta. 

Una inauguració, un dia especial, un canvi d'estat... tots aquests moments i segur que molts altres són dies en els quals la dansa i la música hi han de ser presents i és aleshores quan busques què pots fer i és aleshores quan somrius perquè saps que tenim el Ball d'Homenatge. Una dansa que surt del cor i la pelvis. Una dansa que et permet mostrar respecte, reverència, solemnitat, il·lusió, gaudi i retorna les mirades franques dels altres.

Cada vegada que he ballat el Ball d'Homenatge m'ha inundat una sensació d'alegria, d'honor, de gaudi. Just sentir les notes d'introducció que fa el músic, la teva pell s'obre per captar l'energia que t'arriba de la música i els teus ulls busquen el públic assistent; aleshores es produeix la màgia, la connexió entre totes les parts, ballarí, músic i públic entren en una comunitat que durarà fins a la darrera nota quan tots plegats ens agrairem el moment viscut.

I com he d'anar vestit per poder ballar el ball d'homenatge? Parlant amb en Joan Serra, ell sempre deia, que havies d'anar guapo o guapa, aquesta era l'única condició que se li acudia per posar un «dress code» (que diem ara). Ell per sentir-se guapo es posava també una barretina plegada a l'espatlla i si ho ballava una noia, li suggeria l'ús d'un mantó, però res més... bé sí, ell sempre el ballava amb els peus nus per sentir millor la connexió amb la terra.

I com es balla? En Jaume i en Joan el van pensar per a ser ballat per un sol intèrpret i un sol músic. Per què? Deixeu-me donar-vos alguns motius:

1. Centralitat i focus.

Si només una persona balla i una persona fa la melodia, aquests guien el moment i tota l'atenció de la gent es concentra en ells. Això dona més força i intensitat a l'acte. Tot el pes recau sobre ells els moviments i el so, la seva expressivitat i intensitat són vists com una ofrena genuïna, no diluïda per la col·lectivitat.

2. Simplicitat i recollida.

La música d'un instrument transmet silenci i respecte, igual que passa amb els moviments d'un intèrpret solista. No hi ha una «massa sorollosa o de moviment» que pugui distreure, sinó un fil net de moviment i així que acompanya l'emoció del moment. Un sol intèrpret tant pel que fa a la música com a la dansa facilita que l'atenció del públic se centri en ells i en el missatge que transmeten, sense distraccions.

3. Tradició i simbolisme.

En molts contextos (actes oficials, homenatges, funerals, festes majors...) s'ha consolidat que un sol intèrpret representa millor la intimitat i solemnitat, representa la veu individual de cadascú de nosaltres que s'aixeca per honorar, recordar o agrair. Ho diferencia de la celebració col·lectiva, de la festa.

4. Expressió personal.

Una sola persona (en el nostre cas una persona ballant i una tocant) transmet una càrrega emocional molt directa. El públic percep que aquella interpretació és un gest personal que fa en nom de tothom, i això té un poder simbòlic molt fort.

5. Contrast amb la comunitat.

Es nota més el pes de l'individu davant la comunitat. Això reforça la idea d'unitat.

Ja us ho he dit en començar, UNA BONA IDEA, UNA IDEA BRUTAL!!!

Fem-lo entre tots imprescindible.

Jordi Rubio

BALL D'HOMENATGE

Sovint, quan volem fer un acte de reconeixement envers una persona, grup o institució, ens trobem que ens falten ritus reconeguts que exterioritzin els sentiments de benvinguda, salutació, homenatge...

Aquesta funció l'ha feta moltes vegades, en l'àmbit musical, “El cant dels ocells”.

Avui Joan Serra i Jaume Arnella proposa aquest “Ball d'homenatge” ritual per a ser interpretat per un músic i un ballador.

La música està extreta del Ball de Gitanes de Sant Celoni; i la dansa es basa en uns punts bàsics catalans amb arranjaments contemporanis.

Al País Basc en diuen “Aurresku”; aquí, si qualla, “Ball d'homenatge”.

- El VESTUARI. La noia portaria un mantó de Manila i el noi una barretina posada a l'espatlla o bé col·locada.

Escrit d'en Joan Serra Vilamitjana