Montserrat Garrich Ribera (1957-2026)

Amb molta tristesa us comuniquem la mort de la Montserrat Garrich Ribera.

Ens ha deixat avui, entre llibres i roses, com a bona bibliotecària.

La recordarem sempre per la seva bondat, la seva estima a la dansa tradicional, a la cultura popular i als llibres i sobretot per tot el que ens ha estimat.

 Amb aquest missatge ens va fer saber la seva família que la Montserrat havia deixat aquest món físic. Un desenllaç, encara que esperat, dolorós. El càncer va vèncer un cos, sovint maltractat, que donava suport a un cap amb una gran força.

Barcelonina en cos i ànima, va néixer tot just passada unes festes de la Mercè i moria un assolellat Sant Jordi, tot just nomenada Sòcia de Mèrit de l’Esbart Català de Dansaires, l’entitat en la qual va col·laborar i treballar prop de cinc dècades.

Llicenciada en Filologia catalana, posteriorment Diplomada en Biblioteconomia i Documentació, i postgraduada en Gestió i Animació  Cultural. Ha estat una persona intel·lectualment inquieta ensems que amb una necessitat pel moviment. Va treballar força anys en l’ensenyament i en el Museu Tèxtil i d'Indumentària, fins que el 1984 va opositar a com a bibliotecària i arxius de la Universitat de Barcelona.

De ben petita va formar part de grups excursionistes, però va ser la Universitat que la portà a conèixer la que seria una de les seves passions, la dansa. Va descobrir les danses tradicionals i després de buscar on podia aprendre-les i participar, va raure a l’Esbart Català de Dansaires que li oferia, tal com explicava ella mateixa: “cursos i tallers per a tots els públics: alts, baixos, grossos, prims, més aptes i menys aptes”. L’Esbart Català ja comptava amb un important fons bibliogràfic i documental que li va interessar com a estudiant de Biblioteconomia. Ben aviat es va integrar a la Junta directiva i des de l’any 1982 hi col·laborà com a mestre de les seccions infantils i finalment com a mestra del cos de dansa en diverses temporades.

El seu interès per la dansa tradicional la portà a fer una verdadera immersió en la cultura popular. Montserrat Garrich s’ha caracteritzat per una gran constància i esperit de treball. Dotada d’una capacitat de treball més que destacable, cosa que li ha permès impartir cursos de dansa tradicional i popular, balls d’envelat o danses de cor, en diversos espais. Escoles d’estiu per mestres, entitats, centres cívics, instituts de batxillerat, campus de cultura popular, a les aules de Música i Dansa Tradicional.

Va participar des dels seus inicis en les trobades de cultura popular impulsades des de la Generalitat de Catalunya com el Dansaneu, el FESTCAT o el primer curs de Mestratge que va impulsar l’Agrupament d’Esbarts Dansaires del que va formar de l’equip directiu i mestra.

En l'àmbit divulgatiu, també va tenir una frenètica activitat. Ha organitzat i comissariat molt diverses exposicions. La majoria de les múltiples exposicions que l’Esbart Català de Dansaires ha organitzat, ja des del seu 75 aniversari, han tingut en la Montserrat una de les col·laboradores destacables. Cal destacar la seva contribució i propostes de les exposicions sobre els Cavallets Cotoners, Centenari de l’Esbart, Indumentària, Apel·les Mestres, Aureli Capmany, etc. Recuperació de Danses i moltes que encara estan rodant o que es poden localitzar digitalment a la pàgina de l’ECD.

Ha publicat una gran quantitat d’obres i llibres, així com monografies i articles sobre associacionisme, dansa i coreografia. El seu primer llibre dedicat als instruments musicals populars a Catalunya, dona idea de la capacitat per poder-se documentar i implicar en la confecció d’una obra. Encara no fa un mes va presentar a la Casa dels Entremesos de Barcelona la seva darrera obra, el seu llegat sobre els Cavallets Cotoners. Una segona edició totalment revisada i ampliada sobre aquest tipus d’imatgeria. Ha liderat i dissenyat fins al darrer moment l’Inventari de Danses Vives, una magna base de dades que gestiona l’Esbart Català i que ha estat impulsada per la Generalitat de Catalunya. Més de 1600 de danses inventariades, descrites i documentades permeten fer-se una idea del tarannà i implicació per fer feina de la Montserrat.

Com a dansaire va formar part del Cos de Dansa de l’Esbart Català de Dansaires del que també va ser mestra i col·laboradora habitual. Sempre ha conreat la dansa tradicional, cosa que li ha permès poder donar forma a un bon nombre de coreografies sigui recuperades o creades de nou.

L’àmbit de la imatgeria compta amb diverses coreografies, el mateix dia del seu enterrament se n’estrenava una. Per la seva significació, destaquen les coreografies que va crear per la Cerimònia d’Obertura dels Jocs Paralímpics Barcelona 92 i els balls de l’Àliga de Barcelona.

Montserrat Garrich ha estat guardonada amb diferents premis, tan col·lectius amb l’ECD del qual ha estat peça fonamental per rebre’ls, com en l’àmbit personal. Per ressaltar-ne només un, el que li atorgà l’any 2019 l’Ens de l'Associacionisme Cultural Català, el Premi.

La vigília de la Mare de Déu de Montserrat, la Garrich, com li deia molta gent, va rebre el sentit i multitudinari homenatge que tota la cultura popular li va oferir en el seu enterrament. El seu esbart Català de Dansaires i l’Àliga de Barcelona van voler dir-li adeu de la manera que ella volia: ballant.

Joan Gómez Soriano

Músic