Adeu a Jordi Sánchez Arnas

Diumenge, 15 març 2026
El mestre que ballava amb el cor i la ment.
El món dels esbarts es lleva avui amb un silenci feixuc. Ens ha deixat en Jordi Sánchez i Arnas, una figura cabdal per entendre la dansa catalana de la segona meitat del segle XX i un dels darrers grans custodis de l’estil que va elevar la nostra dansa als millors teatres del món.
Deixeble predilecte de Salvador Mel·lo i fill espiritual de l’Esbart Verdaguer, en Jordi no només ballava; ell entenia la dansa com un compromís entre la tradició més pura i la perfecció tècnica. La seva formació clàssica, sumada a una memòria prodigiosa, el va convertir en el pont necessari per preservar el llegat d’una generació irrepetible.
Mestre d’escoles i coreògraf generós, la seva petjada es pot resseguir en infinitat d'esbarts d'arreu del país. Des de les aules de l’Institut del Teatre fins als assajos a peu de plaça, en Jordi exigia sempre el màxim: la col·locació precisa, el salt enèrgic i, sobretot, la dignitat de qui se sap portador d’un patrimoni viu. No es conformava amb l'execució; buscava l'ànima de cada pas.
El reconeixement a tota aquesta trajectòria va arribar també en forma d’honor: l’any 2020 va ser nomenat Acadèmic d’Honor per l'Acadèmia de les Arts del Folklore i la Jota d'Aragó, una distinció que simbolitza el respecte i l’afecte de tota una comunitat artística cap a la seva figura. El 2023 se li va fer un homenatge al Teatre Goya, on van venir grups de balladors de Saragossa i els millors intèrprets de castanyoles de l'Aragó i de Madrid.
Per a molts de nosaltres, ell era la consulta obligada, el consell savi davant d'una coreografia desdibuixada pel temps. El seu rigor era, en realitat, una forma profunda de respecte cap als qui ens havien precedit.
Se’n va el mestre, però ens queda el seu mestratge. Cada vegada que un dansaire estiri la punta del peu amb l'elegància que ell ens va ensenyar, o que una parella giri amb la precisió que ell exigia, el Jordi tornarà a ser a l'escenari.
Des de l'Agrupament, acompanyem la família i els amics en aquests moments de comiat. Descansa en pau, Jordi. Que la terra et sigui lleu i que el ball no s'aturi mai allà on siguis.