Ball Popular de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet 2020

Divendres, 12 juny 2020

El diumenge 31 de maig, Sant Vicenç de Castellat va tenir les seves gitanes. Confinades. Reproduiem un article d'en David Garriga, publicat a www.naciodigital.cat on s'explica com es va gestar aquesta edició del ball de gitanes. Una bona porposta.

No fa ni un mes vaig rebre un WhatsApp amb una pregunta un pèl estranya, que no vaig acabar d'entendre amb l'escrit; automàticament, vaig trucar a la persona en qüestió perquè m'expliqués què estava passant pel seu cervell.

La trucada va ser clara i ben aviat va tenir el meu "sí!". Sóc una persona a la que li agrada participar en bogeries com la que vaig poder organitzar el 12 de febrer del 2017: "Homenatge als Esquirols" al teatre Conservatori, amb el Galliner.

Des del moment en que vam penjar aquella trucada, va començar un procés que ens deixa molts aprenentatges. Vaig començar a descobrir les virtuts i els defectes del Zoom, el programa de moda en aquest confinament. El WhatsApp va començar a treure fum... El dia 2 de maig, el Lluís Oliveras va fer un "insta live" per explicar la idea que duia entre mans i per assajar. 

Podria ser divertit buscar aquell vídeo, ara que hem acabat; per veure què hem fet igual del que vam explicar aquell dia i què hem acabat fent.

El dissabte 9 de maig a les 21 hores, vam fer el primer Zoom amb tots els balladors apuntats a la llista, una llista amb aproximadament 100 inscrits. Al principi els dubtes i les incerteses afloraven...

En els assajos, no hem assajat com ho coneixem dels anys anteriors; el 70% de l'assaig es destinava a solucionar els problemes tècnics que tenia la gent que no havia fet servir Zoom: problemes d'àudio, d'imatge, incidència del Sol, entre d'altres històries...

Entre el primer assaig i el segon ja vam assolir un altre nombre de balladors: 200. Quan vam començar amb el projecte, creiem que tenint 100 balladors obtindríem èxit. El fet és que no només superàvem el nombre si no que la doblàvem. Aquesta realitat ens omplia de forces per superar tot allò que el projecte es trobés pel camí. 

El diumenge 17 de maig vam aproximar-nos a un escenari més real. Sabíem que el dia 31 de maig faríem "La Ballada" i aquesta seria a les 12 del migdia, per tant aquest assaig i els següents els programaríem a "hora real". Aquell primer dia d'assaig a l'hora del vermut, Zoom no era el millor aliat ja que no hi havia manera que volgués funcionar.

Aquell fet ens va portar a fer una trobada virtual durant aquella setmana amb les 15 colles, per poder tenir un contacte més directe amb tots els balladors i que aquest mateixos poguessin explicar quins problemes tenien i així solucionar-los. Així ens curàvem en salut.

En aquestes trobades per colles, després d'escoltar i resoldre els problemes, vaig explicar el guió del dia 31 i que davant de qualsevol dubte que pogués sorgir, la solució seria "com sempre". Fotos de colles, Cercavila, Ball de Barons, Passeig de Caldes, Galop, Coronació amb el Mantó... Com sempre! Per suposat acabaríem amb l'Himne de Sant Vicenç de Castellet.

El següent assaig, el dia 24 de maig, tothom ja era entès i els problemes relacionats amb Zoom eren irrisoris. Això ja era un èxit intern, només ens faltava rematar-ho i que tot sortís bé.

Havíem de propiciar un escenari de "normalitat" en una plataforma virtual. Començant per les fotografies de les colles que es realitzaven davant de l'Església. Havíem d'agrupar cada ballador amb la seva colla en seccions de grup, que és una opció de Zoom. Aquest fet portava cua, però finalment vam poder realitzar les fotografies de cada colla aproximant-nos aquest escenari de "normalitat".

Quedava que el resultat del nostre treball i esforç, pogués sortir a la llum. D'un afer que ja era intern n'havíem de fer-lo extern. Vam pensar que la via de Youtube seria la millor per arribar a tothom. L'amic Zoom però ens tenia reservada una sorpresa en forma de limitacions. Va ser un amic i soci meu, Nicolás Martínez; amb el que estem desenvolupant un projecte de digitalització del petit comerç, qui em va donar la solució. Aquest ens va cedir un programa que ens va resoldre l'anéssim problema, així com per art de màgia.

Arribava el cap de setmana de la veritat amb un darrer assaig on vam fer tota la ballada, sols va fallar la càmera del Lluís Oliveres. Ja tenia tot el muntatge fet a casa tant per l'assaig com pel diumenge: Ordinador amb 2 pantalles, a la primera el Zoom i els vídeos que surten en directe i en la segona el programa del directe i les carpetes, un portàtil per controlar el Zoom i per poder llençar alguna rèplica al Lluís, amb el que compartiríem sala; un altre portàtil amb el programa de directe per anar comprovant que el so i la imatge sortís correctament, amb una pantalla compartida perquè el Lluís tingués imatges.

Per molts assaigs que s'hagin fet, sempre apareixen pors múltiples (les meves i les de qualsevol). Arribava l'hora d'obrir la sala i 50 connexions amb menys de 10 minuts, els participants en tenien ganes, mentre s'acabaven de retocar els seus vestits, flors, faixes i mantons. Tots preparats cap a les sales petites i comencem a fer les fotos. 11:30 comencem el directe [...].

El més satisfactori va arribar a l'acabar: missatges i més missatges de felicitació pel que havíem fet i el que havíem aconseguit com a poble. Des de la mateixa Associació del Ball Popular de Gitanes on reenviaven missatges, fins al President de l'Associació Gitanes del Vallès.

Entre els missatges que vaig rebre en destaco dos: "he ballat el ball de Caldes amb el meu pare que era ballador de gitanes l'any 1949 i amb la meva filla la resta. Per mi són molt especials." i "Jo el primer dia no ho tenia gens clar, no sabíem entrar al Zoom, no posàvem bé els noms, la gent no callava... En fi un desastre però amb els assajos ha estat un èxit." El primer em genera un sentiment del qual no puc evitar deixar caure una llagrimeta d'alegria per fer sentir aquesta persona "així" i el segon no deixa de ser un resum perfecte des del punt de vista d'un ballador.

Anteriorment he mencionat "com sempre", però només hi ha una cosa que no hem pogut fer per falta de no tenir la gravació de la sardana "100 galops per Sant Vicenç". És important que aquest confinament ens ajudi a valorar aquelles coses que no li donem el valor de tenir-ho en arxiu perquè passa cada any.

Agrair al Lluís Oliveras l'enviament d'aquell WhatsApp l'1 de maig a les 11:49 per no voler resignar-se a la suspensió, trobar una solució per aplicar i trobar la persona que sí que ho sàpigues realitzar-la. També és necessari agrair a l'Associació del Ball Popular de Gitanes el fet de creure en les bogeries d'alguns i formar-ne part i a tots aquells anònims que ho han fet possible.

Repto a tot aquell que es planteja suspendre una festa aquest 2020 a que busqui l'alternativa i tirar-ho endavant ja siguin ballades populars, festes majors o el que sigui que fa cada un.