Bones practiques dels esbarts

INTRODUCCIÓ

La pretensió de l’Agrupament en redactar aquest manual de bones pràctiques no és cap altra que la d’ajudar als esbarts associats en els diferents aspectes que conformen les presentacions en públic, amb la intensió d’ajudar a poder dignificar al màxim la dansa del nostre col·lectiu, tanmateix, des del respecte per les possibilitats i capacitats de cada esbart.

Abans de parlar de les bones pràctiques hem de ser conscients que el que fem els esbarts, bàsicament, és espectacle. Tant siguin ballades a plaça o en teatre, dalt d’un empostissat o a peu pla, el que demanem és que la gent segui i ens miri. El que li hem d’oferir, doncs, és espectacle.

No entrem en determinar quan un espectacle de dansa catalana té bona qualitat i quan no (això és un aspecte molt subjectiu i respectem el que cadascú consideri).

Però sempre hauríem de procurar que els nostres espectacles tinguessin el màxim de qualitat, en funció de la nostra disponibilitat i les nostres condicions.

Cada vegada que presentem les nostres danses assumim una responsabilitat davant del públic que ens ve a veure i davant tots els esbarts, com a col·lectiu.

 1.    SOBRE LES DANSES. ESPECTACLES SEGONS LES POSSIBILITATS I CONEIXEMENTS DE CADA ESBART.

• Cadascú ha de saber on pot arribar. Hi ha danses de més difícil execució i d’altres més senzilles. Podem creure que una dansa és molt interessant, però si no la podem executar amb fidelitat, deixem-la per més endavant.
• Pensem les danses que volem fer pels dansaires que tenim. Hi ha danses que són aptes per a tots els grups, i d’altres que només un Cos de Dansa pot fer dignament.
• Si no sabem ben bé com és una dansa, demanem a altres esbarts o a l’Agrupament que ens orientin a com muntar-la i que ens diguin a qui ens podem adreçar.
• Si volem fer una dansa que no coneixem, demanem a l’Agrupament que munti un taller per aprendre-la.
• Creiem que és molt important que els dansaires, i especialment els directors dels esbarts, vagin a veure com actuen altres esbarts. No ens quedem només a casa.
• Si fem una dansa tradicional, respectem al màxim la manera de fer-la, respectem les fonts de la qual prové l’essència de la dansa. Si és possible demanem a l’autor que ens la ensenyi. No fem invents.
• Si fem una dansa d’autor, fem-la tal com el seu creador ha deixat escrit que s’ha de fer. No afegim o traiem res.

2.    SOBRE LA MÚSICA. ACOMPANYAMENT INDISPENSABLE DE LA DANSA.

• Cuidem la qualitat de les gravacions musicals que fem servir, en cas que la música sigui enregistrada. Actualment hi ha moltes danses ben gravades. Si no en disposem, demanem-les a l’Agrupament, la Roda d’Esbarts Catalònia o a altres esbarts.
• Si alguns esbarts estan interessats a gravar algunes danses que no estan encara enregistrades, es pot proposar a l’Agrupament de fer-ho.
• Si disposem de mitjans per ballar amb música en directe, fem-ho sempre que puguem. Si algun Esbart necessita partitures, l’Agrupament i altres Esbarts tenen un arxiu considerable.
• En cas de necessitar un director per dirigir la cobla o un grup de música tradicional en una ballada, demaneu-ho a l’Agrupament. No deixeu de fer una ballada amb música en directe per falta de director.
• Cal recordar que per presentar públicament una dansa d’autor, necessitem el permís dels autors de la coreografia, de la música, del instrumentador i dels intèrprets.

3.  SOBRE LA DIFUSIÓ. INFORMACIÓ QUE ES DÓNA ALS ESPECTADORS.

• Cuidem la presentació: Quan el públic ens ve a veure, ha d’estar informat del que veurà. Si els grups que actuaran seran Infantil, Cos de dansa, veterans. Dansa popular o de creació... Recull de danses o espectacle amb fil conductor.
• El mateix amb la música. Si és popular o d’un creador, diguem-ho. I diguem també qui n’ha fet la instrumentació i quin grup la interpreta. Si no ho sabem, demanem informació a l’Agrupament d’Esbart o a altres esbarts.
• Tinguem cura, doncs, dels cartells i programes de mà. Confiem la seva realització a algun dissenyador, sempre que sigui possible o que ens ho puguem permetre.
• Doneu informació prèvia de l’actuació o de l’espectacle a les xarxes socials. També és necessari donar la informació de la ballada a l’agenda de l’Agrupament, per tal que surti al web i al butlletí. Informeu també per Facebook, l’Agrupament ho comparteix tot sempre.
• Respecte a les presentacions de la dansa procurem donar informació sobre l’origen, context..., però no cal que expliquem el que després veurem. Intentem ser coherents entre el que expliquem i el que després veuran. (Era un ball de nois, i resulta que només el ballen noies o els dansaires portaven picarols i els balladors no en porten)

5.    SOBRE EL LLOC. L’ENTORN CONDICIONA L’ESPECTACLE.

• Adaptem el contingut de què presentem al marc en què ho presentem. Hom no espera veure el mateix quan va a una plaça on ha vist anunciat que es fa una ballada que quan treu una entrada per anar a un teatre a veure un esbart.
• Els aspectes tècnics no són els mateixos en un espai obert que en un espai tancat. S’ha de tenir en compte la sonorització i la il·luminació. Han de ser diferents.
• En els espectacles a l’aire lliure, s’ha de tenir en compte la posició del Sol a l’hora de l’espectacle, la llum que hi haurà – o la seva absència - i la direcció d’aquesta.
• També és important, quan es balla a peu pla, marcar l’espai escènic i recordar als balladors que encara que no estiguin ballant, si se’ls veu, estant actuant.
• També el fons és important. La paret o paisatge que fan d’escenari en els espais oberts. Evitar objectes que distreguin l’espectador.
• Igualment, en els espais oberts s’ha de tenir en compte – molt – la meteorologia del lloc on actuem i l’estació en què ens trobem.

5.    SOBRE ELS ASPECTES TÈCNICS. IL·LUMINACIÓ, SONORITZACIÓ, TEMPS.

• La il·luminació és molt important. Demanem l’assessorament de professionals per poder fer un bon disseny de llums en el cas d’actuar en un teatre o a l’aire lliure a la nit, sempre que sigui possible.
• Evitem els temps d’espera entre una dansa i una altra. L’ordre de les danses pot estar pensat, també, en funció del temps per canviar-se de vestuari. Si no podem evitar l’espera, pensem amb alguna cosa que puguem fer per evitar temps morts.
• Siguem puntuals a l’hora de començar.
• Decidim si necessitem un presentador en directe i si aquest ha d’estar present dalt l’escenari o ha de ser només una veu en “OFF”.
• Tinguem sempre feta la sonorització – en cas d’un grup de música en directe – molt abans de començar l’espectacle. Provem sempre els equips de so i els reproductors – en cas de música enregistrada – també molt abans de l’inici de l’espectacle.
• Parlant de nens, evitem que els mestres surtin a col·locar els nens a l’escenari o a la plaça. Les entrades i sortides han de formar part dels assajos.
• Seguim parlant de nens. Evitem que saludin al públic amb la mà o que “s’encanti” mirant l’escenari. Sempre que puguem fem un assaig allà on hagin d’actuar o fem-los “trepitjar” l’escenari una estona abans de començar.
• És aconsellable, en cas que la música no sigui en directe, portar-la doblada i en dos suports diferents.

6.    SOBRE EL VESTUARI DELS DANSAIRES/MÚSICS.

• Evitem que els balladors o balladores portin ulleres, rellotges, pírcings, cabells ben tallats, barba cuidada sempre que sigui possible. Els tatuatges procurem tapar-los.
• Evitem del tot que els dansaires – sobretot infantils o juvenils – surtin menjant xiclets o caramels.
• A l’hora de definir el vestuari, no n’hi ha prou amb disposar d’una bona modista. No és el mateix tenir bon gust en confeccionar un vestuari que tenir criteri i coneixement sobre vestuari tradicional i sobre vestuari escènic. En aquest aspecte també podem buscar assessorament. Més: hi ha robes que serveixen per fer faldilles i d’altres que no. Alerta amb les robes que “brillen”.
• Procurem que el vestuari s’adeqüi a la dansa. De muntanya, de la Vall d’Aran, del pla, de Mallorca.
• Assegurem al màxim que el vestuari està ben posat i que els dansaires vagin ben vestits quan surten a ballar. Sobretot els nens. No és agradable per part de l’espectador veure faixes o enagos caient durant l’actuació.
• El vestuari dels músics en el cas d’una actuació amb música en directe, també és important. Procurem que hi hagi una uniformitat en els seus vestits.
• El director ha de donar criteris sobre el maquillatge, buscant uniformitat i evitant estridències.

 Document aprovat en Assemblea General de Socis el 10 de març de 2018