Manifest del DID 2023 de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya

“DANSA PER CADA DIA”

Per Àngels Margarit

4/4/2023

Benvolgudes persones que us estimeu la dansa o us agrada ballar.

Enguany l’associació em va proposar fer el missatge pel dia de la dansa. Tot i que em sembla molt important i accepto aquest dia de la dansa, perquè fa visible aquesta comunitat tan diversa i extensa, aquesta comunitat que reivindica que sense dansa no es pot viure i reclama un lloc més central per la dansa en la nostra societat, jo personalment tinc certa resistència a que només hi hagi un dia de la dansa

Necessitem dansa cada dia.

Com que la dansa treballa amb l’espai i el temps, sense estar especialment interessada en arribar pel camí més curt d’un lloc a un altre, he decidit expandir aquest dia i el seu missatge. Fins al dia 29 d’abril escriuré alguna cosa cada dia, fent un missatge per capítols, com una pràctica diària, això que tan ens agrada a la gent que treballem el cos.

No sé molt bé com quedarà al final aquesta acumulació de micro-missatges, a vegades seran més llargs, d’altres molt curts, més lleugers o més densos, a vegades hi haurà pauses….però serà una manera d’estar en la dansa cada dia.

5/4/23

Tre ball

Durant molts anys per a mi treballar era un terme que només definia la meva feina de ballar,  jornades infinites de feina amb el cos, amb els altres cossos, fent recerca, aprenent, compartint, suant, imaginant, pensant, actuant, entenent, ensenyant… però sempre  sentint amb certa plenitud el temps que vivia, com la dansa et fa sentir que la vida et viu, o vius la vida d’una manera complerta. Era impensable dir que  treballava si a la feina no hi  havia posa’t el cos.

Si no ballo no treballo

L’ Steve Paxton en un curs que vaig fer deia que si treballéssim al camp no hauríem de ballar en una aula. Ens va fer treballar també, fent feines al camp. L’animal a l’esquena 2001

6/4/23

Balls de treball

A les danses populars d’arreu del món tenen balls de treball. El treball se celebrava en el ball. Aquests balls sovint prenen els moviments i accions físiques del treball, els repeteixen per redimir-los de la feina diària, per extreure’n el cansament i convertir-los en energia, en festa, en ritual.

7/4/23

Tenim balls populars de treball ara?

Quins balls populars ens redimeixen avui?

En el projecte En Residència amb estudiants de secundaria vàrem treballar en un ball col·lectiu fet de gestos i moviments particulars de les persones que cada alumne admirava. 

8/4/23

Què balles?  amb qui ho balles? Perquè ho balles?  On ho balles?

Ballem el què ballem, sabem que la dansa ens cura, regenera la nostra energia, expandeix el present i ens connecta profundament amb nosaltres mateixos i fàcilment amb la comunitat que la comparteix.

Sempre ens redimeix.

Sovint, així ha anat passant al llarg de la història, les danses que sorgeixen al carrer, als barris, als clubs, a les festes de les comunitats més perifèriques acaben arribant a tota la societat.

Els balls i els gestos d’aquests cossos son assimilats per la societat més educada i privilegiada, i finalment veiem com transformen l’escena que va contagiant-se dels seus moviments i de la seva estètica.

Hi ha molta més gent que gaudeix ballant que no pas mirant ballar, i no és estrany que sigui així. És per això que existeix la dansa la més democràtica de les arts. Tot-hom en té de cos.

9/4/23

Perquè balles?

Moltes de les persones que ens dediquem a la dansa probablement ens hi dediquem perquè ens costa estar quietes.

Quan ballem el nostre cos genera prou químics per canviar el nostre estat d’ànim.

Perquè algú va pensar que entendrem millor el mon i ens formarem millor asseguts i aprenen només a través de les paraules?

Probablement ens estalviaríem molts fàrmacs per a joves i adolescents si utilitzéssim més la dansa en l’educació.

10/4/23

Avui 10 d’abril

A l’entrada de l’estudi de hi havia un cartell penjat que deia:

Cal estimar ballar per mantenir-s’hi.

No retorna res, no hi ha manuscrits per guardar, no hi ha quadres per mostrar a les parets, i potser penjar als museus, no hi ha poemes per imprimir i llegir, res més que aquell moment fugaç en què et sents viu.

Merce Cunningham Studio al 463 West Street, al Greenwich Village de Nova york, abril 1983

11/4/23

Geografia, coreografia, cal·ligrafia.

En la peça Geografies treballava la correspondència entre aquests tres conceptes. 

Dibuixava cal·ligrafies inventades a l’aire través de cordills blancs que quedaven a terra després de la darrera acció configurant un paisatge, una geografia imaginaria.

Geografies/Solo por placer 2005.

Fa poc he llegit que els nen xinesos per aprendre l’escriptura xinesa tradicionalment s’entrenaven inicialment dibuixant a l’aire els traços amb les mans i els canells, per passar després els traços al pinzell. De manera que en la cal·ligrafia xinesa llegim el moviment.

Líneas de Tim Ingold

12/4/23

Alguns motius per ballar 1

A mitjans dels 90 vaig escriure un petit text del perquè ballava.

M’agradava la dansa. La vaig triar perquè la dansa és acció, activitat, físicalitat, precisió.

Durant un temps vaig pensar que aquesta era la raó per la qual la dansa s’escapava de l’astúcia de les paraules, de la pretensió de la interpretació. En la dansa, cada moviment exigeix una energia exacta, una dinàmica, una intensitat, que origina o sorgeix d’un determinat estat d’ànim, una determinada emoció, un determinat pensament. Aquesta unitat, aquest conjunt orgànic de la dansa, va ser el que em va fascinar com a ballarina molt jove.

Vaig pensar que “orgànicitat” = veritat

Més tard vaig aprendre que l’astúcia i la pretensió són fruit de l’actitud de la persona, més que d’un llenguatge artístic concret.

13/4/23

Alguns motius per ballar 2

M’agrada la dansa perquè s’assembla a la vida, es consumeix, sense deixar res, un traç i una mica d’aire.

M’agrada la dansa perquè és immediata, un glop d’aigua quan tens set.

M’agrada la dansa perquè és infinita i cada cos és únic i diferent.

M’agrada la dansa perquè a través de la dansa m’explico com soc i com són els altres.

M’agrada la dansa perquè dona memòria al meu cos, el fa intel·ligent, intuïtiu, sensible, com si les facultats del cervell estiguessin fragmentades o multiplicades, diluïdes pel meu cos. Sovint agafo un genoll intel·ligent prenent decisions, o un colze que esbiaixa emocionat.

Aquesta actitud física m’alleugereix i m’allibera de la càrrega de la ment i em fa pensar d’una manera física, sentir el que penso, pensar el que sento.

14/4/23

Alguns Motius per ballar 3

El moviment és el present del temps a l’espai. Coreografiar és crear un paisatge que es dibuixa en el temps. Cada color, cada traç esborra l’anterior, s’inscriu a la retina de l’espectador, petja la seva memòria.

M’agrada la dansa perquè envelleix i té mesura humana. Molt poca coreografia, molt poc llenguatge queda viu un cop mort el coreògraf o ballarí, que la va crear. Però segueix viu d’una manera diferent.

És un art generós, efímer i ecològic, que no omple el món d’objectes.

La dansa es transmet de persona a persona i alhora es transforma i regenera.

La dansa es dona.

En dansa és difícil mesurar la distància entre l’artista i la creació, entre la dansa i qui la balla.

Tots aquests arguments serveixen per demostrar que la dansa es crea amb el cos però no té cos, és immaterial, lleugera, fràgil, desapareix com l’aire, com el fum com el temps mateix.

————————————————————-

Fins avui, aquest text encara té sentit per a mí.

Alguns motius per Ballar València en Dansa 1997/ Mudances 15 anys 2000 / AM Liquid Docs 2012

15/4/23

Ecologia, generositat i transmissió continua.

La dansa és una pràctica molt ecològica perquè només necessitem els nostres cossos.

La dansa té encara una actitud molt generosa i es transmet en gran part de persona a persona amb la transferència de coneixement a través de l’oralitat.

Avui moltes pràctiques i sabers corporals tenen drets d’autor estrictes, també les tenen alguns estils i sistemes de dansa, però en general ballarins i coreògrafs segueixen compartint els seus coneixements, alimentant aquesta informació en la transferència de cos a cos, de generació en generació amb confiança i lliurament.

Parlo de la dansa com una pràctica, com un ofici, que es construeix cada dia i que ens construeix, amb una experiència compartida i sovint col·lectiva i coral. 

16/4/23

Per a una ballarina, crec el cos i la intel·ligència corporal són la seva riquesa, la seva llar. La dansa empodera les persones que ballen, per la confiança que dona un cos intel·ligent, intuïtiu que no segmenta els seus coneixements.

17/4/23

En general en cada procés d’una creació coreogràfica els ballarins es posen a la disposició de la creació, del coreògraf, dels companys, entren en un procés obert que sempre és un acte de confiança i ganes de compartir la vida amb els altres.

Estar disponible, donar-se als altres, una implicació que sempre és necessària en una creació on els cossos son matèria primera de la peça,  és una actitud de generositat i valentia alhora.

18/4/23

La dansa també és silenci.

19/4/23

Ballar és escoltar el món.

20/4/23

Ballant a vegades podem sentir  com la pell  mira i escolta, una pell que té ulls i orelles

21/4/23

Escoltar compartir esdevenir

Parlo de la dansa com una pràctica que ens proporciona eines per comunicar-nos d’una manera diferent.

Eines que posen en joc i entrenem una comunicació basada en l’escolta, on som i ens sentim part d’un grup, un col·lectiu que ens obliga a entrar en un compromís real amb els altres, persones amb les que treballem cos a cos d’una manera íntima i respectuosa en una relació de col·laboració constant.

Això ens permet aprendre a crear junts, a prendre decisions junts, sovint sense utilitzar paraules.

La dansa ens pot ajudar a fluctuar entre la individualitat i el grup, a aprendre a ser un amb els altres.

Hi ha sistemes de creació col·lectiva que son eines veritablement interessants que a més a més de generar coreografies brillants són pràctiques de democràcia real.

22/4/23

Quan un cos no es mou res et fa saber com serà la seva dansa, com parlarà el seu moviment.

Potser no coneixes a les persones fins que les has vist ballar.

O potser hi ha una part  d’una persona que només pot revelar la dansa, només emergeix amb el moviment que vol ser dansa.

Per això també és tan bonic i sorprenent veure els cossos ballar.

23/4/23

Avui per Sant Jordi  també dansa per llegir.

Ara estic una estona a la performance d’Andrés Corchero Atrapar l’instant, tocar l’ara, una performance de 6 hores al Mercat de les Flors de 12h a 18h, que precedeix la presentació del seu llibre  En aquest món hi ha d’haver de tot , de la col·lecció Paragrafies que serà les 18:15 amb Andrés Corchero i Barbarà Raubert editora del llibre.

A Atrapar l’instant, tocar l’ara ens diu l’Andrés que el que vol es ballar/estar, ininterrompudament  en un espai compartit amb el públic. Estar en cos i ànima a l’espai. Com deia el seu mestre Min Tanaka : no ballar amb el cos, sinó ballar el cos.

24/4/23

Dansa en l’educació. Posar-hi el cos. Un cos disponible.

El que em sembla molt important i necessari és posar el cos en l’educació.

En aquest sentit l’experiència de la dansa ens ofereix la possibilitat de millorar la disponibilitat del nostre cos.

D’activar la intel·ligència corporal. De pensar més amb el cos del que ho fem normalment. De tenir activada  i disponible la nostra alta tecnologia natural i sensibilitat corporal.

A través de la dansa s’activa la concentració total de cos i ment,  ens ensenya a estar en el present, la comunicació amb nosaltres mateixos.

Fa madurar madurant un cos disponible que ens donarà seguretat.

A través de la relació amb els altres cossos aprendrem a escoltar, a treballar amb l’altre, a intentar  esdevenir un amb el grup, a pertànyer físicament a una acció, a una comunitat, aprendrem maneres democràtiques de relacionar-nos amb menys paraules, amb més escolta i percepció.

La dansa ens ajudar a sentir-nos únics i alhora a pertànyer a un grup, a escoltar i treballar junts.

L’experiència física de la dansa està relacionada amb el mon, durant l’evolució humana ens hem constituït a través del moviment, del desplaçament, de les pràctiques manuals.

L’experiència corporal  de la dansa i del moviment travessa transversalment moltes matèries, coneixements i aprenentatges.

La dansa està plena de física, de geometria, de matemàtiques, de filosofia, d’anatomia, unes matèries que es practiquen de manera empírica, en té la mesura el cos.

La dansa i el moviment fan créixer i enfortir la memòria.

25/4/23

Un cos que balla no és tradueix actua des d’un tot, suggereix o evoca, és alta tecnologia que es desplega, on complexitat i senzillesa van de la ma de manera orgànica.

M’agrada l’espai de llibertat que em dona la dansa com a ballarina, com a coreògrafa i com a espectadora.

La dansa mai ens transmet un discurs amb precisió, sense ambigüitats, per a la dansa no hi ha una traducció, una única manera d’entendre’s.

26/4/23

Escollir la dansa

El silenci de la dansa i l’eloqüència del cos converteixen als ballarins i als coreògrafs amb essers poc convencionals.

Escollir la dansa, escollir el cos avui és gaire bé una actitud radical i política.

Diria que en la dansa es posa el cos a disposició dels altres en un procés de creació obert que és per naturalesa col·lectiu i que implica una confiança i generositat admirables.

27/4/23

La dansa té la possibilitat, mitjançant el moviment i els gestos del cos, d’establir i invocar una relació directa amb l’emoció. El moviment és el resultat d’un pensament no expressat en paraules, d’una intuïció ràpida que no és descodificada pel cervell conscient.

Així, la dansa i el ballarí de vegades tenen el privilegi de revelar quelcom sense nom, quelcom més profund, que té un impacte especial, inexplicable en nosaltres.

28/4/23

Les persones que fan de la dansa el seu mitjà de comunicació i expressió sovint coincideixen en que la dansa no diu mentides. Aquesta idea té molts matisos però, eixamplant la poètica de l’afirmació, podríem dir que sentim que el moviment no menteix , que aquest aquí i ara de la dansa és un valor rotund, el cos és refugi i eina, un espai segur, un lloc de confiança davant la incertesa.

29/4/23

Necessitem la dansa en molts àmbits de la nostra societat, en la salut, en l’educació, en el lleure, en la cultura, en la ciència, en la creació, necessitem cossos més intel·ligents a tots els oficis de la nostra societat. En la dansa tenim professionals ben formats i els volem ben aprofitats, ben considerats, ben remunerats, ben jubilats.

Quan balles amb alguna persona potser estàs més a prop d’estimar-la.

Balleu, ens fa falta

Necessitem dansa per cada dia.