Manuel Oltra-Apunts biogràfics

Enguany se celebra el centenari del naixement del mestre Manuel Oltra, molt vinculat als esbarts com a director musical, creador i instrumentador de danses. Des de l'Agrupament d'Esbart Dansaires estem preparant un homenatge coincidint amb la presentació del CD amb danses intrumentades pel mestre Oltra que estan preparant "Músics per la cobla".

Us presentem uns apunts biogràfics del mestre escrit per Josep Maria Serracant i us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats i disponibilitat, en les ballades que feu aquest any introduiu alguna dansa instrumentada per ell i que incloeu el logo del centenari del mestre Oltar en els vostres cartells.

Manuel OLTRA i FERRER (1922-2015)

En el decurs dels seus llargs anys de vida el mestre Manuel Oltra ha esmerçat una àmplia gamma d’activitats que l’han portat a ocupar un dels llocs preeminents dins del panorama musical català i amb repercussions internacionals. Mestre de mestres per la seva influència decisiva en la carrera de molts dels noms il·lustres del present musical català, fruit de la seva tasca docent al Conservatori del Bruc, Manuel Oltra ha estat, ultra aquesta activitat pedagògica, també un prolífic compositor. El seu catàleg abasta obra simfònica i de cambra, per a cobla, per a les veus -tant per a veu sola com per a cor mixt-, sense oblidar la importantíssima contribució que va fer en el camp dels arranjaments de danses tradicionals (per a cobla i per a petita orquestra) així com de cançons populars destinades a la pedagogia infantil.

Neix a València el 8 de febrer de 1922, però al cap de poques setmanes els seus pares ja vénen a viure a Barcelona. Després de rebre lliçons preliminars de solfeig, no és fins al quinze anys que la seva formació musical no s’intensifica i ho fa de la mà del mestre Josep Font Sabaté i en caire particular. Unes lliçons que no s’estronquen després de la Guerra Civil, durant el període que Manuel passa a Lleida, en anar-hi a viure la seva família. Havent assolit importants coneixements teòrics (harmonia, contrapunt i orquestració), aprofundeix en la interpretació del piano, fins l’any 1943 en que és cridat a files militars i destinat al llavors Marroc espanyol.

Aquesta etapa de servei militar va ser molt positiva per a la seva experiència professional com a pianista i arranjador. El “Alto Comisario” del Marroc espanyol era un amant de la música i li encomanà una sèrie de concerts i la formació del “Conservatorio Hispano-Marroquí”, a Tetuan, activitat que durà fins el seu retorn definitiu a Barcelona, el juliol de 1946.

És llavors el moment de reprendre els estudis amb el mestre Font Sabaté i, també, de decidir que faria de la música la seva professió. Aviat tingué els primers deixebles que representarien els primers ingressos.

El primer contacte amb el món que li representaria una part important de la seva activitat creativa, la música per a la dansa tradicional, es produeix l’any 1947 i és el seu propi mestre, Font Sabaté, qui l’hi introduí fent-li agafar el compromís de fer una instrumentació per a cobla del ballet Contrapàs de Palau de Noguera. Era per a l’Esbart Montserrat i li obriria la porta a la direcció musical del mateix i a la tasca de pianista acompanyant per als assajos fins l’any 1952. També dirigí musicalment l’Esbart de la Creu Roja, de Barcelona, i l’Esbart Sabadell Dansaire. L’any 1955 va a l’Esbart Montseny i l’any 1957 al de l’Orfeó Gracienc. Aquesta activitat s’estén fins l’any 1968 en que passà el relleu a un deixeble seu, el mestre Jordi Núñez i Pallarola.

La música coral es tornarà un camp important dins de la vida creativa del mestre Oltra. Tot comença amb la coneixença el 1951 de Manuel Cabero i de la coral que està organitzant: el Cor Madrigal. Amb ells s’inicià com a compositor d’aquest tipus de música i entre les estrenes que aquesta relació produí emergeix el cicle Bestiari, sobre uns poemes de Pere Quart. Mereix destacar que la seva música coral té un lloc important als repertoris mundials i molt especialment al continent americà.

La situació pel que fa a la seva formació musical no s’oficialitza fins que l’any 1957 decideix examinar-se al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Des de les assignatures elementals fins als estudis superiors foren superats en les convocatòries que hi hagueren fins el setembre de 1958, en què va acabar la carrera de piano. El títol de composició arribà poc més tard, en completar el darrer curs d’harmonia, el contrapunt, la fuga i la composició.

La seva vida professional estable s’inicià immediatament car el director del Conservatori, el mestre Joaquim Zamacois, li ofereix feina com a professor auxiliar. Així comença una etapa que durà fins a la seva jubilació l’any 1987 i que s’anà desenvolupant a través dels càrrecs de professor, catedràtic i sots-director. Per les seves aules han passat la majoria dels músics i intèrprets importants del nostre país.