Pel Ricard, 6 de març de 2022

Dimarts, 29 març 2022

El Ricard era un home ENAMORAT.

Enamorat de la dona, enamorat de la família (els fills i els nets: els seus nens), enamorat de la dansa, enamorat del país...

Era profundament enamorat i per tant apassionat. Aquesta passió ens la passava a tots els qui teníem la gran sort de coneixe’l.

Disposat a donar un cop de mà a tots els qui des del món dels esbarts li demanàvem ajut, del tipus que fos. No puc oblidar el viatge que van fer, ell i la Marga, amb nosaltres a Toledo. Quina companyia tant extraordinària. Necessitàvem una bandera de la comunitat de Castella la Manxa i com que no la trobàvem, la va fabricar, buscant per Internet, cercant un pal per aguantar-la.... Una passada.

Si feia falta ensenyar una dansa, sempre tenia temps disponible per venir, si era acompanyar-nos en una actuació, allà el teníem. També era un gran observador i coneixia la gent de manera fantàstica, pel que era capaç d’aplicar l’atribut adequat a cada u, i sinó llegiu les seves dedicatòries.

Se’m va quedar gravada una conversa que varem tenir una nit després d’un assaig, deia: El meu desig seria poder morir ballant.

Llàstima! la vida i la mort no li han permès, però se seguia comunicant amb nosaltres fins l’últim moment.

I que voleu? A un home enamorat només se’l pot estimar, i realment tots l’estimàvem i molt. A més mai buscava la glòria, ni figurar, això no li interessava. Era absolutament generós i desinteressat.

Ricard, on siguis et volem dir que formes part de nosaltres i així també ho volem transmetre als teus, especialment la Marga i els teus fills i néts.

Mercè Saló