Relleu en la presidència de l'Esbart Egarenc

El passat divendres 17 de novembre de 2017 es celebrà l’assemblea general extraordinària de l’Esbart Egarenc del Social.

En aquesta assemblea, vaig donar per acabada la meva etapa al capdavant de l’esbart, una etapa plena i enriquidora en la que afortunadament he conegut molta i molt bona gent.

Una etapa en la que he tingut la sort de poder representar un grup de persones magnífiques, que unides en un sol objectiu, de generació en generació han portat l’Esbart Egarenc allà on és ara. Una esbart que està a puntet de fer 60 anys, en aquests 60 anys hem tingut alts i baixos, hem estat a punt de desaparèixer, però malgrat tot seguim aquí i gaudim de bona salut, en els últims anys hem estat guardonats amb dos premis Ateneus a la creativitat en dansa, el primer cop l’any 2005 pel Ball de Plaça de la nostra ciutat i més recentment, l’any passat pel nostre espectacle Trama, inspirat en el llegat industrial de Terrassa. Amb aquest passat al darrera puc afirmar sense que em tremoli la veu, bé, només una mica i per l’emoció, que en arribar el moment de passar a un discret segon pla tinc la tranquil·litat de saber que la persona que agafa el càrrec amb molta il·lusió, idees noves, empenta per tirar-les endavant i fer-les realitat és, a més una bellíssima persona que ben aviat us captivarà com ho va fer ella amb mi.

Aquesta persona es diu Laia Miranda i segurament ja hi haureu parlat en algun moment, ja que és dansaire, cap de premsa, i ha viscut l’esbart des dels 4 anyets...

Estic segur que la relació que tindreu amb ella serà com a mínim tan bona com la teníeu amb mi sinó millor!

Les dades de contacte de l’esbart segueixen essent les mateixes, tant per mail com per telèfon, l’únic que canviarà serà la persona que us saludarà des d’aquesta banda.

Ha estat un plaer compartir (en part o el 100%) d’aquests 11 anys de presidència amb cadascun/a de vosaltres.

No desapareixo del mapa, em seguireu trobant dins l’esbart fent altres tasques, com intentar ballar bé d’una vegada per totes...

Com us podeu imaginar m’emporto un record molt dolç i és per això que us he volgut escriure aquest últim correu de comiat, malgrat seguirem veient-nos, com diuen... “pels puestus”

 

Una molt sincera abraçada, de tot cor