Per treure's el barret

Dilluns dia 3 de juliol, darrer dia de la Festa Major de Terrassa, vam assistir a la ballada que oferiren l'esbart Egarenc i l'Esbart Dansaire del Vallès. Aquesta va ser la darrera ballada de l'Esbart del Vallès.

Com és que pleguen? Segons ens diuen ells mateixos: s'han fet grans. Però aquest motiu s'ha d'explicar. Perquè no és només que s'hagin fets grans i no hagin pogut trobar relleu. S'han fet grans per poder oferir uns espectacles com els que ells s'exigeixen. Abans que es pugui dir res de les seves actuacions prefereixen plegar. I ja us dic que en l'actuació d'aquest dilluns ningú pot tenir res a dir-ne. Senzillament ho van fer molt bé, amb força, amb alegria, ballant bé.

Davant d'aquest fet em trec el barret, i així els ho vaig dir en acabar l'actuació. Jo crec que tenen corda per estona, però ells no volen enganyar al públic. Ni volen donar una mala imatge de la dansa catalana.

Poques vegades podem veure gestos tant evidents de respecta per la dansa catalana, pel públic, pels esbarts com aquesta retirada ara que encara poden oferir una representació de tot el que de bo tenim els esbarts, mantenint el llistó prou alt.

La professor deu anar per dins. Retirar-se, deixar de pujar als escenaris, deixar de sentir els aplaudiments del públic, costa.

Per això té més valor el seu gest. Repeteixo, amb trec el barret davant d'aquest gest de generositat, d'amor i estimació pels esbarts i per la dansa catalana. Perquè una cosa és que t'agradi ballar, que t'agradi pujar als escenaris, que t'agradi que t'aplaudeixin. I una altra defensar la cultura popular, prestigiar la dansa catalana, prestigiar els esbarts.

Carles Masjuan