Un home gran: Juli Sanclimens, president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires

Divendres, 12 juny 2020

Un home gran: Juli Sanclimens, president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires 

En Juli Sanclimens ens ha deixat. Un home gran, amb tota l’extensió i ressò de la paraula. Aquesta és la imatge que sempre em ve a la memòria quan s’anomena el nom Juli Sanclimens i Genescà. Fundador i primer president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, sorgit del  I Congrés de Cultura Tradicional i Popular, celebrat l’any 1985 a la seva Manresa, entre moltes i diverses activitats públiques que segur que, aquest dies, es publicaran sobre en Juli.

El vaig conèixer com alcalde de Manresa i entusiasta de les ballades dels seus esbarts per la Festa Major, quan hi anava a tocar amb la cobla. Ja em va fer la sensació de gran home quan venia a saludar els músics, sense dir mai que era l’alcalde, sinó com un amant de la música i la dansa.

Anys més tard, en una de les renovacions del Consell de l’Agrupament d’Esbarts em va proposar formar-hi part. Tot just començava la meva activitat com a director musical de dansa i en Juli em va animar a preparar-me, a considerar que els esbarts necessitaven i mereixien que hi treballéssim amb professionalitat.

En Juli era un home de gran capacitat per compaginar, i bé, moltes coses alhora. Era normal que mentre, dinava a la vora del Parlament, quedés amb un o altre del Consell de l’Agrupament per tal d’activar i estar al dia de què passava en l’àmbit de la dansa.

Defensava i promovia la formació en l’àmbit de la dansa i els aconseguia recursos per a què les activitats dels esbarts no paressin. L’Agrupament, gràcies en Juli Sanclimens, va establir un seguit de relacions amb les institucions de la nova realitat catalana, però també amb altres entitats que conreaven el folklore.

Quan ja no era president de l’AED, no faltava mai a les assemblees en les que participava activament. Fins i tot en aquelles que, com tots recordarem, les tensions i el desànim van fer trontollar la nostra entitat. Deixeu-me que acabi aquest petit escrit amb una frase que va dir en Juli en una assemblea de l’Agrupament, des de les cadires dels associats, un pensament que resumeix com era en Juli, i que més d’una vegada li manllevo, però sempre dient que és d’ell:

El que falta per un projecte són les idees, els recursos segur que es trobaran, si les idees hi són.

Descansi en pau.

Joan Gómez Soriano

Vocal de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires

Imatge aleatòria