Fa un any que vivim atrapats en un espai temporal on sembla no moure’s res. I pels que som amants de la dansa, és com estar ballant una coreografia i que de sobte s’aturi la música. Tu segueixes volent moure el cos però els nostres carrers i places han perdut la festa, la dansa i la cultura. Però aquest silenci i aquesta suspensió del temps també ens ha facilitat altres maneres de seguir en moviment, encara que la música hagi deixat de sonar. Corpus ha nascut en un temps de silenci. Fruit de molts anys de música, festa i dansa.
